La policia birmana, actuant en nom dels militars que aquest dilluns van perpetrar un cop d'estat, ha detingut a Win Htein, una figura clau del partit guanyador de les eleccions, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND).
L'arrest del polític veterà ha ocorregut a Rangun, passada la mitjanit, sumant-se a les més de 147 persones que han estat detingudes des del dilluns. Entre ells es troba la Premi Nobel de la Pau i líder de facto Aung San Suu Kyi, de qui Htein n'és proper i que també va sofrir l'anterior dictadura militar entre reixes.
Desobediència civil
Abans de ser detinguda per l'Exèrcit el dilluns, la líder de facto Suu Kyi va encoratjar a la resistència civil de la població en un comunicat a Facebook, la xarxa social que ara ha estat bloquejada pels militars. Arran d'això, el govern legítim de Birmània ha rebut mostres de suport i protestes davant les ambaixades a altres països asiàtics. A més, els birmans han començat a donar senyals de resistència civil.
Malgrat que la població està sotmesa al toc de queda i a patrulles militars permanents, des del dilluns se sent el so dels clàxons i de les cassolades pels carrers de l'antiga capital, Rangun, que ara arriben fins a altres poblacions del país.
Els treballadors sanitaris birmans han començat a lluir llaços vermells a les bates com a símbol de la protesta, i són molts els que també han reduït la seva feina al treball essencial.
Foto: els treballadors sanitaris birmans es manifesten en contra del cop d'estat / Efe
A més, centenars de docents i estudiants s'han concentrat a la Universitat de Dagon, situada al nord de Rangun, entre pancartes i cançons de protesta, com a acció de desobediència civil. Els manifestants demanen l'alliberament dels polítics i activistes detinguts, reclamant les consignes "protegim la democràcia" i "respecteu els nostres vots".
El cop d'estat reobre velles ferides
El passat dilluns, l'Exèrcit birmà liderat per Min Aung Hlaing i pel fins ara vicepresident Myint Swe van bloquejar el que havia de ser el primer dia de legislatura després de les eleccions.
Els militars van al·legar que l'alçament era "inevitable" després que el partit de Suu Kyi guanyés les eleccions del passat novembre amb més del 80% dels vots.
Les eleccions no van estar exemptes de controvèrsia, tant per les acusacions al LND d'irregularitats electorals per part de l'oposició formada per militars, com per les sospites de genocidi de la minoria musulmana rohingya i la supressió del seu vot.
En el cas d'aquest últim intent de regeneració democràtica, els punts febles eren perceptibles des del principi. Per tal de restaurar la pau al país, la constitució va atorgar poders als militars perquè escollissin al vicepresident, el qual ara ha sigut clau en el cop d'estat.
L'alçament militar de dilluns evidencia la dura realitat: després de guanyar la independència del Regne Unit el 1948, l'estat birmà ha lluitat per introduir la democràcia i desprendre's definitivament de l'autoritarisme. Malgrat això, la recent història és plagada de genocidi, intents d'eleccions i cops d'estat. La transició democràtica per les antigues colònies no ha estat en cap cas fàcil. Els esdeveniments d'aquesta setmana revelen les seqüeles d'un estat colpejat per l'imperialisme i que, igual que a molts països asiàtics, segueixen sent instrumentals en el present.
Torna el malson
Els birmans viuen amb un record molt pròxim de l'opressió de la dictadura militar, que va durar des del 1988 fins al 2011. A més, el cop d'estat del dilluns ha fet recordar a la població els horrors dels múltiples alçaments militars dels últims deu anys.
D'altra banda, la líder Suu Kyi torna a viure el malson de l'arrest domiciliari, on se suposa que és ara retinguda, una condemna que ja va sofrir durant gairebé quinze anys i que els militars l'imposen de nou.
Foto principal: estudiants i docents practiquen la desobediència civil a Birmània / Efe