Almenys 22 combatents proiranians a Síria han estat abatuts per un bombardeig nord-americà aquest divendres, segons ha informat l'Observatori Sirià de Drets Humans.

L'atac aeri ha estat el primer ordenat per l'administració Biden d'ençà que va ser investit al càrrec, trencant completament amb la política exterior del seu predecessor, l'expresident Donald Trump.

El bombardeig, ordenat ahir pel mateix Joe Biden, ha estat dirigit a la província Deir al Zur, situada a l'est de Síria, amb l'objectiu de destruir infraestructura i munició militar de dues milícies iraquianes recolzades per l'Iran, anomenades Multitud Popular i Kataib Hizbulá.

Segons l'Observatori, totes les 22 baixes formen part d'aquests dos grups. L'ONG també ha alertat que el nombre de defuncions podria augmentar en les pròximes hores a causa de les ferides greus arran el bombardeig.

Els americans tornen a l'intervencionisme

Per la seva part, el Pentàgon va explicar que aquesta acció respon als atacs recents contra tropes americanes i de la coalició internacional que lluiten contra el grup gihadista Estat Islàmic a l'Iraq, així com per les "contínues amenaces" contra aquest personal, dies després de l'últim atac contra la seva ambaixada a Bagdad.

Els atacs contra instal·lacions nord-americanes a l'Iraq han augmentat en l'últim any, d'ençà que els EUA van assassinar al poderós comandant iranià Qasem Soleimaní mitjançant un bombardeig selectiu a Bagdad, una acció que va ser molt criticada per les forces polítiques iraquianes i per les milícies proiranianes del país.

La guerra civil de Síria, que ja ha complert 10 anys d'ençà del seu inici, torna a ser trastocada pel canvi de govern als Estats Units. Després que l'administració Trump es desentengués del conflicte i retirés gran part de les tropes americanes de Síria, el Pentàgon ha obert ara un nou capítol de política exterior. Amb l'execució del bombardeig, Biden ha volgut traslladar un "missatge inequívoc" al món: els EUA tornen a Síria "per protegir el personal nord-americà i de la coalició".

La setmana passada, l'ONU va presentar un informe documentant els deu anys de la guerra civil, amb "crims de guerra, contra la humanitat, i altres delictes internacionals, inclòs el de genocidi", perpetrats per totes les faccions involucrades en el conflicte, amb l'ajuda de la "negligència internacional".

Aquest bombardeig arriba enmig de la controvèrsia entre els EUA i l'Iran, que van trencar el seu pacte d'armes nuclears durant la legislatura de Trump.

 

Foto principal: el president nord-americà, Joe Biden / Efe