El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ja té feina per quan li toqui abandonar el càrrec que ocupa des del 2014 el setembre vinent: presidirà el Banc Central Noruec. Però, qui agafarà el relleu al capdavant de l'Aliança? La convenció dicta que aquest càrrec està reservat per a un europeu, i fa mesos que la premsa especula. Des de l'agència alemanya DPA assenyalen figures veteranes de la política europea com l'ex primera ministra britànica Theresa May, el primer ministre neerlandès Mark Rutte, el primer ministre estonià, Kaja Kallas, l'excomissària d'afers exteriors de la UE Federica Mogherini, o el primer ministre romanès, Klaus Iohannis. Però després dels recents esdeveniments a Downing Street, un altre polític es quedarà sense feina el setembre: el polèmic primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, que renunciarà un cop s'esculli qui el substituirà. Segons ha informat el diari The Telegraph, els membres séniors del Partit Conservador, molts dels quals li van perdre la confiança i el van fer caure, li donen suport perquè es postuli com el nou secretari general de l'OTAN.
Boris Johnson busca feina
No hi ha cap procés formal per escollir el secretari general de l'Aliança, i se sobreentén que els estats membres es posen d'acord entre ells. Un cop escollit, el terme dura quatre anys. Stoltenberg fou escollit per primer cop el 2014 i, un cop exhaurit el terme, va ser reelegit. Això significa que el setembre d'aquest any el càrrec tornarà a quedar vacant, encara que s'especula que Stoltenberg podria allargar el terme a causa de la guerra a Ucraïna i l'amenaça de Rússia. A banda de Johnson, altres polítics han postulat per aquest rol, com ara el ministre de Defensa, Ben Wallace, i els exprimers ministres David Cameron i Theresa May. Aquesta darrera és considerada, precisament, 'l'enemiga número u' de Johnson.
Ucraïna
El que fa que Johnson sigui un candidat realista a ocupar aquest càrrec és la seva proximitat a Kíiv d'ençà de l'esclat de la guerra a Ucraïna. De fet, les visites a Volodímir Zelenski i la seva insistència a donar suport a la resistència ucraïnesa també han estat vistes com un escut darrere el qual el primer ministre ha intentat refugiar-se de l'allau d'escàndols i polèmiques que han marcat la seva legislatura i que finalment han culminat en la seva dimissió. A banda dels homes forts del Partit Conservador, The Telegraph assegura que Johnson també tindria el suport del Comitè de Defensa Britànic. Amb tot, l'encara primer ministre hauria de comptar amb l'aprovació dels líders dels estats membres, que el podrien vetar.