Boris Johnson, ex primer ministre britànic, ha revelat en les seves memòries polítiques que va plantejar-se "envair" els Països Baixos a través d'un atac militar aquàtic per arrabassar-los milions de vacunes d'AstraZeneca per a la covid-19. Així ho ha explicat en un extracte del seu llibre Unleashed (Desfermat), publicat pel diari Daily Mail aquest divendres, on l'exlíder conservador confessa com, després de dos mesos de negociacions "inútils" amb la Unió Europea (UE) per a l'alliberament de milions de dosis de la vacuna retingudes en un magatzem de Leiden (Països Baixos), el març del 2021 va convocar les Forces Armades Britàniques per exigir que actuessin amb un pla que comptava una intrusió secreta al país.
En concret, la idea que recull Johnson a les seves memòries implicava travessar el canal de la Mànega de forma clandestina amb llanxes pneumàtiques, navegar pels canals holandesos fins a arribar a les vacunes, que qualifica de "segrestades", i després retirar-se amb un camió articulat. Però, segons explica, després de consultar-lo amb els seus assessors, el llavors ministre britànic va descartar la idea, en considerar "una bogeria" la invasió d'un aliat de l'OTAN. L'exministre destaca que el cap adjunt de l'Estat Major de la Defensa, el tinent general Doug Chalmers, va assegurar-li que el pla era "certament factible", si bé va puntualitzar que no seria possible fer una intrusió als Països Baixos sense que les autoritats neerlandeses detectessin els comandaments britànics.
La disputa per les vacunes d'AstraZeneca
Però per què Boris Johnson volia "envair" els Països Baixos? La justificació que exposa al llibre és que les vacunes d'AstraZeneca eren "legalment" del Regne Unit i que, per tant, les volien recuperar perquè el país les "necessitava desesperadament". Però les negociacions amb la UE no avançaven. "La UE volia impedir que rebéssim cinc milions de vacunes, però no van donar mostres de voler utilitzar les dosis d'AstraZeneca", ha escrit Johnson, que ha afegit que en aquell moment la Comissió Europea havia iniciat una "guerra legal" amb els laboratoris britànics, al·legant que l'empresa no complia el contracte amb les institucions europees. Unes queixes que, per a Johnson, "no tenien sentit", ja que argumenta que la presidenta del grup de treball sobre les vacunes al Regne Unit, Kate Bingham, havia signat un contracte "a prova de bombes" amb AstraZeneca.
Cal recordar que Boris Johnson va dimitir el 10 de juny de 2023 arran de la polèmica pel Partygate, l'escàndol per les festes a Downing Street durant la pandèmia de la covid-19, quan les restriccions de salut públiques prohibien les reunions.