El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha desafiat la Unió Europea i ha presentat aquest dilluns en el parlament un projecte de llei que pretén anul·lar unilateralment parts del protocol subscrit amb la UE sobre Irlanda del Nord, un acord que forma part del Brexit. Entre altre mesures, la nova legislació preveu eliminar la jurisdicció de Justícia de la UE (TJUE) sobre les disputes referides a Irlanda del Nord. Johnson tensa al màxim les relacions amb Europa amb aquesta llei que ha presentat a la cambra. Brussel·les ja ha anunciat que contraatacarà. Avui ha assegurat que reactivarà el primer procediment d'infracció que va llençar contra el Regne unit el març de 2021 per vulnerar el protocol. Un expedient sancionador que es va congelar la tardor per deixar espai a la negociació per trobar solucions conjuntes als problemes a Irlanda del Nord.
La ministra d'Exteriors britànica i encarregada de liderar les negociacions pel Brexit, Liz Truss, ja va avisar de la intenció de l'executiu de Boris Johnson de tramitar un projecte de llei que tombés algunes disposicions i aspectes d'aquesta norma a Irlanda del Nord. El protocol determina i fixa els controls sobre les mercaderies que entren a Irlanda del Nord procedents de Gran Bretanya o d'un tercer país, de manera que Irlanda del Nord queda subjecta al codi de duanes de la Unió Europea amb l'objectiu d'"evitar una frontera terrestre i física" entre Irlanda i Irlanda del Nord, atès que els primers formen part de la comunitat europea.
La publicació de la proposició de llei es converteix en una amenaça molt gran contra Johnson i un dur enfrontament contra Brussel·les. En menys de 24 hores, l'executiu britànic pot acabar enfrontat amb set rivals: tots els diputats conservadors furiosos amb la idea que Johnson s'enfronti a la legalitat internacional, els membres independents de la cambra disposats a endarrerir i esmenar el text, les associacions empresarials d'Irlanda del Nord que volen millores en el text, l'oposició laboralista i un bon nombre d'advocats activistes a en contra del moviment.
Malgrat que Truss va afirmar que seguiran negociant amb la Unió Europea la reforma d'aquest protocol —ha instat al vicepresident de la Comissió Europea per a Relacions Interinstitucionals, Maros Sefcovic, a reunir-se "tan aviat com sigui possible"—, la titular d'Exteriors del Regne Unit sosté que aquests canvis són "necessaris" perquè, ara com ara, la normativa compromet l'Acord de Pau de Divendres Sant del 1998 entre Irlanda i Irlanda del Nord. El govern britànic apunta que l'aplicació de la normativa "no s'ha completat" i que ha generat problemes "pràctics". En concret, fan referència a l'"escassetat de productes" i també a la crisi política que se'n deriva: el Partit Democràtic Unionista (DUP), que va quedar segon en les darreres eleccions, està barrant la formació del govern a Irlanda del Nord amb el Sinn Féin al capdavant perquè exigeixen que s'efectuïn canvis de manera imminent al protocol. De fet, aquestes dificultats per configurar l'executiu són les que "soscaven l'acord de pau", segons el gabinet de Johnson, i per això entenen que han d'actuar per "restablir l'equilibri".
Sobre aquesta solució, Liz Truss ha detallat a l'hemicicle que aquesta ha de ser "completa i raonable", és a dir, que "redueixi" els controls entre Irlanda del Nord i la resta del país britànic, i que així ho han traslladat a la Unió Europea. Això sí, el topall, segons la ministra d'Exteriors del Regne Unit, és que el vicepresident europeu Sefcovic "no pot acceptar la solució perquè suposaria renegociar el protocol i no té mandat per a fer-ho". Aquesta eliminació d'alguns dels controls duaners que posa al damunt de la taula Londres passa, per exemple, perquè els béns que provinguin de Gran Bretanya i que estiguin destinats només per al consum a Irlanda del Nord quedin exempts d'aquests controls que s'apliquen als que van cap a Irlanda (que forma part de la UE). Aquest "corredor verd", tal com la nomena l'executiu del Regne Unit, funcionaria amb un sistema informàtic que monitoraria els moviments de productes a temps real, però Europa dubta d'aquesta opció i creu que l'accés ofert és "insuficient".