L'alt representant diplomàtic de la Unió Europea, Josep Borrell, ha defensat la necessitat de crear una defensa europea més potent, que segons els papers que té la UE sobre la taula hauria de ser de 5.000 soldats. Segons Borrell, la necessitat d'aquesta força militar és "més clara que mai" arran de la situació a l'Afganistan i ha confiat que aquesta crisi actuï com a "catalitzador" per treballar en aquesta direcció.

El problema és que la proposta de Borrell té un difícil encaix amb l'OTAN, i que hi ha preocupació en aquest sentit, segons la ràdio alemanya Deutschlandfunk. Des de la presidència de Donald Trump, els nord-americans es queixen que els països de la UE no contribueixen prou a les despeses de l'OTAN.

Borrell s'ha pronunciat així en arribar a la reunió informal de ministres de Defensa i Exteriors de la UE a Kranj (Eslovènia), on debatran sobre "com afrontar la nova situació" a l'Afganistan i "com estar més preparats per a futurs reptes".

"La necessitat d'una defensa europea més gran mai ha estat tan evident com avui després dels esdeveniments a l'Afganistan", ha insistit el cap de la diplomàcia europea. "A vegades hi ha esdeveniments que catalitzen la història, que empenyen la història, que creen un avanç, i crec que els esdeveniments d'aquest estiu són uns d'aquests casos. Espero que la discussió avui sigui més animada i entri més en resultats concrets", ha afegit.

Sobre la taula dels ministres d'Exteriors dels vint hi ha l'elaboració d'una nova estratègia en matèria de Política Exterior, coneguda com a "brúixola estratègica", i la possibilitat de crear la força d'acció ràpida amb 5.000 homes a la UE, un debat que ja van tenir al maig però que guanya rellevància arran de la laberíntica evacuació a l'aeroport de Kabul.

Borrell defensa la necessitat d'aquesta força ràpida tot i que la UE ja té un grup de soldats d'uns 1.500 homes -que fins ara mai ha estat utilitzat- perquè organitza sobre una "base nacional", amb cada mes un país diferent a punt per actuar si cal. "Necessitem alguna cosa una mica més coherent, ben organitzada, no amb un únic estat cada mes, sinó a tota hora", ha argumentat Borrell, que no ha volgut anticipar quants Estats estaran a favor d'aquesta opció.

L'alt representant ha assegurat a més que "a tot estirar a l'octubre o novembre" els seus serveis presentaran l'esborrany de la "brúixola estratègica" als ministres, que avui no poden adoptar decisions en tractar-se d'una reunió informal.

Per la seva banda, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha declarat en arribar que "en aquest moment el més important és analitzar el que ha passat a l'Afganistan i a partir d'aquí treure'n conseqüències". "La UE té una obligació de no deixar abandonats els col·laboradors que encara queden allà i crec que aquest ha de ser el principal debat en aquest moment", ha afirmat.

En la mateixa línia, la ministra de Defensa francesa, Florence Parly, ha considerat que cal extreure lliçons de la situació "i veure com ajudar els nostres ciutadans allà". La ministra de Defensa alemanya, Annegret Kramp-Karrenbauer, ha admès en canvi que la sortida de l'Afganistan "és un final amarg" perquè "en vista a les nostres pròpies habilitats no estàvem tan lluny com ens havíem imaginat. Depeníem dels americans". I ha apuntat que en la reunió d'avui es tractarà de "treure'n les conclusions correctes".

Per al ministre de Defensa eslovè, Matej Tonin, del país que ostenta la presidència de torn de la UE, aquestes lliçons revelen la necessitat d'"accentuar la cooperació". "La UE ha de dotar-se de capacitats per operar en teatres complicats" i amb la necessitat de "reaccionar de forma més ràpida i eficient", ha apuntat. "Una solució és que Europa es doti de tropes d'acció ràpida, però encara no hi ha consens. Una altra possibilitat és que si un grup de països volen enviar tropes, ho facin en nom de la UE i que els països que vulguin sumar-s'hi que ho facin en nom de la UE", va dir.

Per al ministre de Defensa portuguès, Joao Gomes Cravinho, l'Afganistan ha de fer "reflexionar la UE sobre el nivell d'ambició de la brúixola estratègica". "Cal ser realistes i ambiciosos", ha dit en declaracions quan ha arribat a la trobada.