L'Alt Representant de la Unió Europea per a Política Exterior, Josep Borrell, ha confirmat aquest dilluns que els Estats Units aixecaran les restriccions a l'armament de llarg abast per atacar Rússia que permetrà a Kíiv atacar objectius fins a 300 quilòmetres dins de territori rus.
"És menys que res. No em sembla una distància espectacularment profunda", ha valorat el polític espanyol, que ha sigut el primer dirigent europeu a parlar concretament sobre la decisió de Washington, que encara no havia tingut una confirmació oficial. Borrell ha incidit a dir que Ucraïna ha de poder usar els sistemes militars "no només per a frenar les fletxes, sinó per colpejar a l'arquer", en clara al·lusió a atacar directament Rússia.
El portaveu de la Política Exterior de la Unió Europea no ha volgut entrar en les raons de Biden per a fer aquest pas o per què la decisió arriba després de les eleccions i poques setmanes abans de la volta de Donald Trump al Despatx Oval. Segons apuntaven ahir al vespre mitjans nord-americans, Biden hauria canviat de parer com a resposta a l'enviament de milers de tropes de Corea del Nord a la regió de Kursk per tal d'ajudar l'exèrcit rus a recuperar el territori guanyat per Ucraïna.
En un inici, els Estats Units havien prohibit a Ucraïna l'ús de les seves armes per llançar atacs en territori rus, una màxima que van flexibilitzar el maig passat, quan li van concedir l'ús limitat de míssils d'alta mobilitat, anomenats HIMARS, per defensar la ciutat de Khàrkiv. L'última autorització suposa travessar una important línia vermella de la política de guerra de l'administració Biden, que fins al moment s'havia resistit a aquesta demanda ucraïnesa i que es produeix dos mesos abans del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.
La pilota a la teulada de França i Alemanya
Borrell també ha descartat que hi hagi d'haver una decisió unànime de la UE, reiterant que correspon a cada estat membre decidir les condicions de l'armament que subministra a Kíev.
La decisió de Washington trasllada ara el focus en països com França i Alemanya, estats membres que subministren aquest tipus d'armament a Ucraïna. De moment el ministre francès d'Exteriors, Jean-Noël Barrot, ha indicat que el president gal, Emmanuel Macron, ja ha dit que és una opció "a considerar", apuntant que "no hi ha res nou sota el sol", respecte al pas dels Estats Units i que París pugui adoptar aquesta mateixa decisió.
Del costat d'Alemanya, l'Executiu d'Olaf Scholz ha reiterat la seva negativa a lliurar a Ucraïna míssils de llarg rang tipus Taurus, encara que existeixen diferències evidents en el si de la coalició, ja que els Verds defensen que Ucraïna pugui defensar-se i la ministra d'Exteriors, Annalena Baerbock, ha considerat "important" la decisió de Biden en aquest moment de la guerra.