L'Alt Representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha descartat "completament" una intervenció militar europea a l'Alt Karabakh i ha donat suport als intents de pau a través del grup de Minsk, liderat pels Estats Units França i Rússia. El cap de la diplomàcia europea veu com a "única solució" al conflicte que aquests països impulsin "una negociació immediata". 

Nosaltres fem tot el que podem", ha assegurat aquest dimecres Borrell, preguntat en un debat a l'Eurocambra per la resposta de la UE al conflicte entre Armènia i l'Azerbaidjan. Des de Brussel·les intenten pressionar les parts implicades i "especialment Turquia" perquè s'aturin els enfrontaments en aquest territori disputat, ha defensat Borrell.

Tot i donar suport al grup de Minsk, el cap de la diplomàcia europea ha admès que els EUA, França i Rússia no han fet avenços en 30 anys per resoldre el conflicte. "La taula de negociació ha estat gaire fructífera en els últims 30 anys", ha lamentat.

El conflicte 

Armènia i l'Azerbaidjan es disputen aquest territori, de majoria ètnica armènia, des de començament del segle passat i després de la caiguda de la Unió Soviètica es va produir una guerra entre tots dos països entre el 1991 i 1994. Aproximadament 30.000 persones van morir abans que es decretés un alto el foc el 1994, que des de llavors s'ha trencat de manera intermitent.

Al final del conflicte, Armènia, que defensa el dret a l'autodeterminació de Nagorno-Karabakh, va aconseguir controlar la zona, ocupant alguns territoris de l'Azerbaidjan, que en reclama la devolució per cessar les hostilitats.

Tot i que la regió acumula diferents i fortes tensions, des de feia uns anys s'hi havia instal·lat un status quo que mantenia de manera inestable una pau. La por, ara per ara, és que hi intervinguin Rússia o Turquia en aquest conflicte. Azerbaidjan ja ha instaurat una llei marcial i ha desplegat un toc de queda a la capital, Bakú, així com a altres ciutats importants del país.

Els dos països no estan sols. Turquia sempre ha estat més aviat partidària d'Azerbaidjan, tot i que la majoria de les armes del país, són russes. A partir d'aquest incident el mes de juliol, els vincles entre Bakú i Ankara semblaven enfortir-se amb visites d'ambdues parts. El president turc, Recep Tayyip Erdoğan, va veure una oportunitat de fer créixer la seva presència fora de les seves fronteres i enfortir múscul en política exterior.

D'aquesta manera, Turquia pressiona perquè Azerbaidjan sigui més dur amb Rússia, aliat d'Armènia en aquest conflicte tot i que té vincles estrets amb ambdos països 

Llegeix aquí la guia completa per saber què passa (ara) entre Armènia i l'Azerbaidjan