No és la primera vegada que ho demana. L'Alt Representant de la UE per la Política Exterior, Josep Borrell, ha insistit en la idea de crear un exèrcit europeu. El cap de la diplomàcia comunitària ha presentat aquest dimecres una proposta perquè la nova política de defensa de la Unió Europea compti amb més capacitats per respondre davant de nous reptes com la guerra híbrida o cibernètica, així com perquè sigui més flexible per poder actuar amb més autonomia.

"El punt de partida de la Brúixola Estratègica és reconèixer que Europa està en perill. Enfronta noves amenaces que no són només militars o territorials", adverteix Borrell en un document que es presentarà la setmana vinent als ministres d'Exteriors i Defensa de la unió. Així, avisa que la defensa d'Europa "necessitarà un nou i integral concepte de seguretat" i que "les tecnologies emergents tindran un impacte profund en la guerra futura". 

Més de 5.000 soldats

La posició de Borrell no és nova, ja que durant el juny de 2020 va rebre l'encàrrec dels líders de la UE de preparar una guia d'acció en l'àmbit de la defensa. Des de llavors ha treballat estretament amb els Estats membre, sobretot amb els serveis d'intel·ligència dels 27, amb els quals va fer una avaluació de les amenaces actuals per la seguretat comunitària. Aquesta avaluació va concloure fa un any i l'informe és classificat. Malgrat això, l'Alt Representant va assegurar que el document "ens mostra que vivim en un món molt més hostil" i que Europa ha d'actuar per evitar "fer-se més petita" a escala estratègica.

De fet, al setembre d'aquest any també va defensar la necessitat de crear una defensa europea més potent, que segons els papers que té la UE sobre la taula hauria de ser de més de 5.000 soldats. Una idea que no va agradar gaire a l'OTAN. Ara, s'espera que la proposta de Borrell s'aprovi el març de 2022. Una proposta que compta amb quatre eixos: gestió de crisi, resiliència, capacitats i associacions. "La UE vol ser quelcom més que un poder bla", ha remarcat.

L'espai serà el nou camp de batalla

Concretament, una de les principals novetats del projecte és que els Estats membre ajuntin esforços i creïn noves capacitats que els permetin mobilitzar amb rapidesa un cert nombre de tropes (els esmentats 5.000 efectius). "No és la força el que determina la missió, sinó la missió la que determina la força", ha defensat. Llavors, aquesta capacitat de desplegament ràpid podria implementar “totes les missions que són als tractats”, que poden incloure “l'ús de la força” i que abasten la interposició entre forces que estenen combatent, donar seguretat a un aeroport o l'evacuació de civils. Borrell ha deixat clar que aquestes forces s'han d'exercitar juntes regularment, al contrari del que passava amb els batallons que la UE va impulsar el 2007 que mai no ha arribat a utilitzar. 

Borrell ha demanat unir a la mateixa caixa d'eines les diferents iniciatives comunitàries contra ciberatacs, interferències estrangeres o intents de manipulació. A més, ha alertat que l’espai serà el nou camp de batalla i que seran essencials quatre àmbits d’acció: les plataformes navals no tripulades, els sistemes aeris de combat, les capacitats per a observació de la terra des de l’espai i els tancs de combat.

 

Imatge principal: L'Alt Representant de la UE per la Política Exterior, Josep Borrell, i el president del Comitè Militar de la UE, el general Claudio Graziano / ACN