Josep Borrell es va afanyar a reconèixer el diàleg amb els talibans quan aquests van envair Kabul i, ara, ha anat més enllà. L'alt representant de Política Exterior i Seguretat Comuna de la Unió Europea, dona com a govern legítim a l'Afganistan, el grup armat dels talibans i per això marca les línies a seguir des d'Europa a partir d'ara. En una roda de premsa aquest migdia ha citat explícitament: "Compromís amb els talibans". La justificació de Borrell rau en la necessitat "d'evacuar els nacionals i afganesos" tot i que hi veu també altres objectius.

Així doncs, demana "la creació d'una plataforma política regional juntament amb els veïns de l'Afganistan" amb el propòsit de "gestionar els fluxos de població procedents de l'Afganistan, la prevenció de la propagació del terrorisme, la lluita contra el crim organitzat, inclòs el tràfic de drogues, i el contraban d’éssers humans". Una incongruència, especialment l'objectiu de la lluita contra el terrorisme, tenint en compte que els talibans, el primer que van fer quan van envair Kabul el passat mes d'agost, va ser alliberar els potencials terroristes de l'islamisme radical que es trobaven a les presons del país.

"Presència de la UE a Kabul"

Un altre aspecte que encara dona més rellevància al reconeixement que fa Borrell dels talibans com a nou govern afganès és el desig d'una "presència conjunta de la Unió Europea a Kabul, coordinada pel Servei Europeu d'Acció Exterior". Ara bé, tot i els propòsits que semblen anar en aquesta direcció, Borrell matisa novament: "Haurem de comprometre’ns amb el nou govern d’Afganistan, cosa que no significa reconeixement". En definitiva, la presència a Kabul es podria traduir, probablement, en forma d'ambaixada.

Perquè l'entesa amb els talibans es porti a terme, Borrell detalla les cinc condicions que els hi posa: "L'Afganistan no pot servir de base per a l'exportació de terrorisme a altres països"; "Respecte als drets humans, en particular els drets de les dones, l’estat de dret i la llibertat dels mitjans de comunicació"; "L'establiment d'un govern de transició inclusiu"; "L'accés gratuït a ajuda humanitària"; i "El compliment del compromís dels talibans sobre la marxa de ciutadans estrangers i afganesos en risc".

A tall d'exemple, la majoria d'aquestes condicions ja no s'estan complint. Els talibans, que ja en el passat van vulnerar qualsevol mena de dret, actualment comencen a donar mostres específiques de les seves intencions. Des de la televisió pública, s'han fet amb el seu control i propaguen desfilades de cotxes bomba i talibans suïcides, avisen que "combatran l'enemic" i han tornat a retallar la vida de les dones.

L'alt representant europeu, admet que totes aquestes conclusions han comportat un llarg debat: "Ha estat una discussió intensa". I dona la mà a les potències mundials per complir el pla: "Ens coordinarem fortament amb els Estats Units, així com amb altres socis i organitzacions regionals en el marc del G7 i el G20". Anže Logar, ministre eslovè d'Afers Exteriors, ha acompanyat Borrell en la roda de premsa on ha manifestat les intencions geopolítiques d'ara endavant.

Fotografia de portada: imatge de recurs de Josep Borrell a Bèlgica