L'alt representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, ha assegurat aquest dilluns que "Israel està provocant fam" a la Franja de Gaza i utilitzant "la fam com a arma de guerra". "La fam s'està utilitzant com una arma de guerra. Sí, ho direm. No és una qüestió de falta de subministraments. Sentim que hi ha diversos mesos de menjar emmagatzemats a la frontera egípcia", ha destacat Borrell en la seva intervenció inicial al III Fòrum Europeu Humanitari, celebrat aquest dilluns i dimarts a Brussel·les.
El coordinador de la diplomàcia comunitària i vicepresident de la Comissió Europea va assenyalar que acaba de tornar de Washington, on ha sostingut la mateixa tesi que "Israel està provocant fam", argumentant-la que hi ha "centenars de camions estan esperant per entrar" a la frontera, però no reben permisos per accedir a la Franja.
Borrell ha fet una crida al govern de Benjamin Netanyahu a permetre que els ciutadans de Gaza puguin accedir a l'ajuda humanitària. "Israel ho ha de fer. No és qüestió de logística", ha afegit el polític socialdemòcrata espanyol, que ha apuntat que "s'ha matat més nens a Gaza aquests mesos que a tot el món en els últims quatre anys". Les Nacions Unides han calculat que almenys 500.000 persones pateixen fam.
Un debat per a una ajuda més eficient
Borrell també s'ha referit a les "al·legacions" que Israel ha abocat sobre treballadors de l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA), en assegurar que alguns van estar implicats en els atacs terroristes de Hamàs del passat 7 de setembre. "Sí, està afrontant al·legacions, al·legacions", ha subratllat l'alt representant per a la Política Exterior de la UE, que ha afegit que Gaza està enfocat a convertir-se en un "territori sense ordre" com Haití, Somàlia o Síria i ha apuntat que "UNWRA existeix perquè hi ha refugiats palestins" i que, encara que desaparegués, "els refugiats palestins no desapareixeran".
Al III Fòrum Europeu Humanitari es pretenen recaptar fons per retallar la bretxa de finançament entre els diners necessitats i el disponible és de 50.000 milions d'euros per assistir uns 300 milions de persones, i debatre com fer que aquest ajut sigui més eficient.
El comissari europeu de Gestió de Crisi, Janez Lenarcic, ha reclamat voluntat política per frenar el "tsunami de patiment", i ha fet una crida específicament al fet que més països donin i contribueixin amb més fons. Així, ha advocat per treballar per perseguir els que violen el Dret Internacional Humanitari i a coordinar els treballs de manteniment de pau, ajuda humanitària i desenvolupament econòmic. "El 2023 va ser l'any amb més conflictes bèl·lics des de la Segona Guerra Mundial", ha recordat Lenarcic.
"Crisis oblidades"
En representació de la presidència rotatòria del Consell de la UE que exerceix Bèlgica, la ministra belga de Cooperació i Desenvolupament, Caroline Gennez, s'ha referit a "les crisis oblidades" i ha destacat en particular la situació d'emergència a la República Democràtica del Congo, on hi ha gairebé 7 milions de desplaçats interns i nens reclutats per milícies.
La titular belga ha fet una crida a implementar el compromís –voluntari– adquirit pels vint-i-set per destinar el 0,7 % del PIB a ajuda al desenvolupament i el 0,07 % a l'ajuda d'emergència. "Necessitem un clar compromís polític", ha destacat la ministra belga, el país del qual va destinar el 2021 el 0,49 % del PIB a ajuda al desenvolupament, lluny de l'objectiu assenyalat.
La Comissió Europea espera superar al III Fòrum Humanitari els compromisos d'ajuda humanitària recollits al mateix escenari l'any passat, quan els estats membres de la UE i la mateixa Comissió Europea es van comprometre a aportar 8.400 milions d'euros en ajuda d'emergència humanitària a 2023.