31 de gener del 2020. Aquest divendres es fa oficial l’acord del Brexit i això vol dir que el Regne Unit ja no forma part de la Unió Europea. Ara, però, comença un període de transició que durarà 11 mesos, on ambdues parts intentaran arribar a diferents acords i pactes per establir quina relació tindran a partir d’ara. Molts experts coincideixen en el fet que potser 11 mesos no són suficients per tancar tots els serrells pendents. Malgrat tot, el primer ministre britànic, Boris Johnson, ja ha dit que no té intenció de demanar pròrrogues. Tot i això, si s’ho repensa, té temps fins al dia 1 de juliol.

“Ara totes les parts buscaran gestionar les expectatives: expectatives sobre la rapidesa amb què es mouran les negociacions i expectatives sobre els interessos de qui satisfaran”, explica el professor de Relacions Internacionals de la Royal Holloway de la Universitat de Londres i director de la Unitat de Comunicació de Nova Política, Ben O'Loughlin. “Buscaran formes de generar pressió sobre l’altre organitzant moments d’urgència. Londres suggerirà que la UE està essent lenta i que es pot arribar a un acord ràpid. Els negociadors de la UE suggeriran que Londres està sent imprudent i que les converses haurien de procedir de manera pacient i ordenada, però més endavant, la UE pressionarà el Regne Unit perquè accepti els seus termes i s’afanyi a arribar a un acord”.

“Això és una batalla per la sensació de velocitat. En aquesta batalla, totes dues bandes faran servir estereotips que atreguin el públic domèstic. Per a Boris Johnson és fàcil, ell associarà la UE amb lentitud, perquè és un estereotip que està molt arrelat al Regne Unit, el de bèstia burocràtica descuidada que té funcionaris decadents que gaudeixen d’esmorzars de tres hores i vacances d’estiu de tres mesos”, explica el professor. Per altra banda, per als negociadors de la UE “és fàcil emmarcar el Regne Unit com a imprudent i, a curt termini, vincular Johnson amb Trump. La decisió de celebrar un festival de ‘celebració’ del Brexit molt abans que s’arribi a un acord dona municions als negociadors de la UE per emmarcar el Regne Unit com una barreja de febre nacionalista i trastorn per dèficit d’atenció”.

En aquest context, i veient com s'han concedit diverses pròrrogues abans d'arribar al dia d'avui, tot fa pensar que el que vindrà ara tampoc serà fàcil. “Si la primera fase ha estat complicada i dolorosa, la segona encara ho pot ser més”, especifica la investigadora especialitzada en la Unió Europea i editora del CIDOB Carme Colomina. 

Els interessos d’uns i altres

“Pel que fa als interessos, tots estan jugant un joc a dos nivells: el Regne Unit ha d’involucrar els seus propis electors interns, així com als negociadors de la UE. Els negociadors de la UE han d’assegurar-se que la seva posició involucri els negociadors del Regne Unit, sense deixar de ser acceptable pel públic i les empreses nacionals dins dels Estats membres de la UE”. I afegeix: “Això requereix gran habilitat i coordinació”.

“Ambdues parts argumentaran que ja s’han compromès i que ‘la pilota està a la teulada de l’altre’. Els negociadors de la UE diran: ‘Correspon al Regne Unit decidir si vol aquest acord’. I Johnson i el seu equip diran: 'Ara és el moment que la UE decideixi el que vol’”. Subratlla, a més, que “intentaran responsabilitzar l’altre per qualsevol cosa que no encaixi”.

“En una negociació per entrar a la UE es pressuposa que totes dues parts remen en el mateix sentit, una negociació de sortida és més complexa perquè pot ser que el model que es busqui no sigui el mateix”, matisa Colomina.

Què faran el Regne Unit i la UE a partir d’ara?

“El Regne Unit buscarà acords amb tots els països possibles. Però ha estat intentant fer això durant aquests últims anys sense gaire èxit. Estats Units oferirà al Regne Unit un acord comercial que es realitza totalment en termes dels EUA”, comenta el professor. “Serà molt difícil per a Boris Johnson rebutjar-lo, perquè necessita una victòria”.

“La UE seguirà en silenci fent tractes comercials i serà una potència comercial comparable a la dels Estats Units i la Xina. Ara bé, serà necessari restaurar la confiança política i la qüestió de qui parla per Europa, que encara no està resolta”, ha sentenciat.  

Però una vegada hi hagi acord, què?

La negociació per establir quina serà la relació a partir d’ara entre les dues parts es preveu, doncs, difícil. Una vegada s’hagi arribat a un acord, però, Colomina recorda que hi ha d’haver una ratificació als parlaments nacionals i posa èmfasi en el fet que els tractats comercials es van trobar amb obstacles en aquest sentit.