Després de diverses pròrrogues, aquest divendres 31 de gener el Regne Unit surt de la Unió Europea. I el Brexit es fa efectiu. Tot i això, no serà una sortida immediata. Ara comença una segona fase, la de transició. En aquest context, ambdues parts intentaran establir com es relacionaran a partir d’ara. I un dels punts calents durant les negociacions ha estat la frontera amb Irlanda del Nord.
Des del principi, Brussel·les i Londres han insistit en el fet que evitar un nou conflicte a Irlanda del Nord és una prioritat. L’aparició de noves infraestructures que limitin la lliure circulació encén les alarmes i fa reviure l’enfrontament entre protestants unionistes que volen seguir al Regne Unit i els catòlics partidaris de la unificació amb Irlanda. L’acord de pau del Divendres Sant és una prioritat per a les dues parts.
“No notarem cap canvi a la frontera terrestre pel que fa al moviment de mercaderies després del Brexit”, explica la professora de ciències polítiques i sociologia de la Universitat de la Reina de Belfast, Katy Hayward. “El protocol de l’acord del Brexit significa que la cooperació nord i sud a la frontera continuarà. Això sí, no hi haurà lliure circulació de serveis a través de la frontera i tampoc per a ciutadans de la UE no irlandesos a Irlanda del Nord”. I insisteix que cal recordar que hi ha moltes persones que creuen cada dia la frontera per anar a treballar.
Aquest fet, com no podria ser d’una altra manera, genera preocupació, “especialment que la relació entre els governs britànics i irlandès es torni més tensa i distant”. “És una preocupació perquè és aquesta relació la que sustenta tot el procés de pau”. Per tant, subratlla, “és més un risc i una preocupació, ara, que la naturalesa de la frontera terrestre”.
Si la relació entre ambdós països es torna més distant i freda, “podria veure’s pressionada en funció de com evolucioni la futura relació entre el Regne Unit i la UE, i de com s’implementi el protocol sobre Irlanda i Irlanda del Nord”, conclou l’experta.