El president a l'exili Carles Puigdemont va ser detingut a Alemanya el 25 de març de 2018. Aquesta detenció la va dur a terme la policia de carreteres alemanya, però en aquell moment, mitjans espanyols van informar que agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) havien comunicat a l'agència d'intel·ligència alemanya que Puigdemont estava a punt de travessar la frontera. El CNI va manipular els telèfons i va utilitzar un dispositiu de seguiment per determinar la posició del vehicle en el qual viatjava el President. Ara, un informe elaborat pel Bundestag, ha conclòs que l'ús d'aquestes tècniques de vigilància digital en territori alemany va ser il·legal, segons ha informat el mitjà alemany ND.

Aquest és el resultat d'un informe elaborat pels serveis científics del Bundestag, que el diputat d'esquerres Andrej Hunko havia encarregat. "Les activitats de serveis secrets d'intel·ligència estrangers a Alemanya són fonamentalment inadmissibles com a exercici de l'autoritat de l'estat estranger, tret que la República Federal ho hagi permès explícitament", escriuen els experts que han elaborat l'informe en qüestió. No obstant això, no hi ha cap base legal per a determinar aquest permís. Tot i aquesta conclusió que es desprèn de l'informe, cal destacar que és difícil demostrar si els serveis secrets espanyols van manipular els telèfons de Puigdemont quan era en territori alemany, que és el que suposaria un problema. Quan els experts que han elaborat l'informe van preguntar als responsables del govern federal que ocupava el càrrec en aquell moment sobre aquesta qüestió, aquests van respondre que no en van voler saber res.

De l'informe se'n desprèn que el fet que el CNI pogués accedir a la localització, missatges o trucades de Puigdemont quan era en territori alemany requeriria l'ajuda d'una autoritat alemanya que tingui accés a les interfícies d'escoltes telefòniques dels proveïdors de telefonia que operen en el seu territori. Alguna institució amb accés a aquesta informació podria haver traslladat el contingut de les converses i les dades de connexió al CNI.  A més de les escoltes directes de telèfons a Alemanya, hi ha altres maneres d'utilitzar els dispositius per a mesures d'escoltes i vigilància telefòniques des de l'estranger. Això inclou l'ús de programari espia, que el servei secret espanyol pot utilitzar per convertir els telèfons dels objectius en errors d'escolta i seguiment.

Espanya és un dels països on la policia i els serveis secrets van utilitzar el programari Pegasus. Amb aquest programari, i segons va informar l'entitat canadenca Citizen Lab, els serveis d'intel·ligència espanyols es van infiltrar en els telèfons d'almenys 63 polítics, advocats i activistes relacionats amb el procés. Citizen Lab ho va publicar fa un any sota el nom de CatalanGate. Carles Puigdemont també va ser una de les víctimes de Pegasus, encara que indirectament a través de persones properes a ell, com el seu advocat, Gonzalo Boye.

Ara, el més complicat és estipular com Puigdemont i Boye poden aclarir la seva possible persecució per part del CNI mentre eren a Alemanya. "Seria possible que Boye sol·liciti al Servei Federal d'Intel·ligència i a l'Oficina per a la Protecció de la Constitució informació sobre les seves dades emmagatzemades allà", explica un expert alemany consultat pel mitjà ND. Que afegeix que Boye i Puigedemont podrien contactar amb el Comissari Federal de Protecció de Dades. No obstant això, si les mesures d'intercepció es van dur a terme amb Pegasus des d'Espanya i els serveis alemanys no hi van intervenir, les consultes quedaran en res perquè no hi haurà dades emmagatzemades ni cap rastre digital que permeti demostrar aquesta premissa.