Centenars de persones s'han congregat aquest dissabte per fer una cadena humana al voltant del Parlament britànic per demanar l'alliberament del fundador de WikiLeaks, Julian Assange, que es troba en presó preventiva mentre es resol al Regne Unit el seu judici d'extradició als Estats Units. Els seguidors del periodista de 51 anys, han portat banderes i cartells reclamant al govern britànic que desautoritzi el seu alliberament a la Justícia estatunidenca, ja que consideren que es tracta d'un cas de persecució política arran de les revelacions del seu portal. En la protesta també estava Stella Moris, advocada i l'esposa d'Assange, que acompanyada dels seus fills i d'un grup de catalans ha ondejat una estelada. 

En declaracions als mitjans, l'advocada ha defensat que la cadena humana demostra "el gran suport que té" el seu ex "hacker", de gent que està "fastiguejada per la injustícia d'un procés legal il·legítim", que, segons ha apuntat, "no és més que una instrumentalització de la llei per mantenir-lo a la presó indefinidament". A la protesta també han participat l'antic líder del Partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, que va ser el seu portaveu d'Economia, John McDonnell i l'exlíder sindical Len McCluskey, entre altres.

175 anys de presó

Els Estats Units reclamen a Assange per 18 presumptes delictes d'espionatge i intrusió informàtica que ell nega i que, segons el seu equip legal, poden suposar fins a 175 anys de presó en aquest país. Després de dos anys d'arrest domiciliari a Anglaterra a instàncies del govern suec per un cas de presumptes delictes sexuals, que després es va arxivar, l'australià es va refugiar el juny de 2012 en l'ambaixada equatoriana. Finalment, l'abril del 2019 va ser detingut a instàncies dels Estats Units, després que Quito li retirés l'asil.

Des de l'aleshores, ha estat empresonat a la presó d'alta seguretat londinenca de Belmarsh, malgrat no haver estat acusat de cap delicte, mentre es resol la petició d'extradició de Washington. Els advocats de Assange han recorregut la decisió de l'exministra britànica de l'Interior Priti Patel, que el passat 17 de juny va autoritzar el seu lliurament. Aquesta decisió arribava després d'un llarg procés legal en els tribunals britànics, que van autoritzar el lliurament del periodista australià als EUA, i suposava un punt d'inflexió en aquesta batalla, encara que no necessàriament el final de la història. Assange ha tractat en va que els tribunals britànics impedeixin el seu trasllat al país nord-americà, sota l'argument de la seva delicada salut i de la dura condemna que li pot ser imposada per la tasca de la seva organització en la difusió de documents el 2010 i 2011.