Alemanya va condemnar aquest dijous a cadena perpètua al neonazi que, el 2019, va assassinar d'un tret al cap un polític conservador, assetjat i amenaçat de mort des de la ultradreta per defensar la línia migratòria de la cancellera Angela Merkel.

Stephan Ernst, de 47 anys, ha estat declarat culpable per l'Audiència Territorial de Fráncfort de l'assassinat, per motius ultradretans i en grau de màxima gravetat, de Walter Lübcke, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU). La seva mort va sacsejar llavors al conjunt de l'espectre parlamentari alemany i va revelar la vulnerabilitat dels polítics de rang mitjà o local davant de la instigació a l'odi i la violència ultradretana.

Walter Lübcke, el polític de la CDU assassinat per Stephan Ernst / Regierungspräsidium Kassel (Wikipedia)

No podrà sortir de la presó

La precisió del màxim grau implica que no pot comptar amb una revisió o commutació automàtica als 15 anys de presó, com passa a la pràctica a Alemanya; sí que pot accedir, tanmateix, a programes destinats a la seva reintegració social. La decisió sobre això correspondrà a un procés posterior, segons la sentència.

L'així mateix processat Markus H., que la fiscalia acusava de complicitat, ha estat penat a una pena d'un any i sis mesos de llibertat vigilada per un càrrec de violació de les lleis d'armes, en haver proporcionat a Ernst la pistola amb què va matar el polític. La fiscalia va anunciar un recurs contra aquesta sentència, que el deslliura de la presó.

El judici contra Ernst, de 47 anys, s'ha celebrat sota fortes mesures de seguretat per la gravetat del cas, a la qual cosa se sumaven les restriccions derivades de la pandèmia.

Va ser, a més, un procés d'alt voltatge emocional. La vídua del polític i els seus dos fills van tenir una intervenció directa com a acusació particular en les 44 vistes que va durar el judici. La família aspirava que es descartés una futura commutació de la condemna, així com una pena de presó per al seu còmplice.

Ernst va expressar successivament a la vídua i resta de la família el seu penediment. Es va confessar així mateix autor de l'assassinat, comès la nit de l'1 al 2 de juny de 2019, quan va entrar a la casa de Lübcke, que va trobar a la terrassa i, amb prou feines sense creuar paraula, va matar d'un tret al cap.

La nit del crim

Va oferir, tanmateix, fins a tres versions diferents dels detalls d'aquella nit. Va passar d'implicar directament Markus H. en els fets a afirmar que el va cometre en solitari.

La mort de Lübcke va succeir just quan semblava haver-se rebaixat la tensió entorn de la línia de Merkel respecte a l'acollida de refugiats. Aleshores havia descendit ja substancialment l'arribada d'asilats al país.

Lübcke presidia el consell del districte de Kassel (oest del país) i s'havia destacat per la seva defensa de la línia de Merkel ja durant la crisi migratòria de 2015, la qual cosa el va posar en l'objectiu del neonazisme local.

La mateixa cancellera s'havia vist sotmesa a fortes tensions internes per haver mantingut les fronteres del país obertes, en un any en què Alemanya va acabar rebent prop d'un milió de peticionaris d'asil.

En un acte públic, en plena crisi, Lübcke es va dirigir als qui qüestionaven el dret d'asil i va arribar a dir que qui no recolzés l'ajuda humanitària faria bé en abandonar el país. A la sala es van escoltar fortes esbroncades; a aquestes protestes van seguir mesos d'amenaces de mort, assetjament per diferents canals.