La data del segon referèndum per la independència d'Escòcia comença a apropar-se. I tot i que encara hi ha moltes incògnites obertes, alguns detalls s'han començat a perfilar aquesta setmana. Tal com la primera ministra escocesa Nicola Sturgeon va anunciar aquest dilluns, el seu govern té la intenció de celebrar-lo el 2023, fins i tot si des de Londres no ho permeten.

El 2016, els escocesos van votar sobre el seu futur en un referèndum que comptava amb el vistiplau del govern britànic. Ara, però, l'executiu de Boris Johnson ja ha repetit reiterades vegades que celebrar un segon referèndum sobre la independència no entra en els seus plans. Sturgeon és conscient d'aquesta barrera, però ja ha avisat que està disposada a esquivar-la sempre dins dels límits de la llei. Hi ha diverses opcions sobre la taula que podrien permetre que els escocesos tornessin a les urnes encara que el govern britànic no ho accepti.

Quina és l'estratègia d'Escòcia per aconseguir la independència?

"És moment de parlar d'independència", va dir Sturgeon dilluns. Així presentava Més ric, més feliç, més just: per què no Escòcia?, el primer d'una sèrie de documents que pretenen "permetre a la gent prendre una decisió informada sobre el futur d'Escòcia abans que tingui lloc el referèndum". En una conversa amb ElNacional.cat, el Degà de la Facultat de Ciències Socials i Dret d'Universitat de Bristol, Simon Tormey, considera que "el que hem vist aquesta setmana és l'inici de la campanya per posar el debat sobre el referèndum d'independència sobre la taula".

"Una cosa és dir que 'fem un referèndum', i després una altra és intentar convèncer l'electorat escocès que aquest és un bon moment per buscar la independència d'Escòcia i quins seran els impactes econòmics i totes les altres qüestions sobre les quals la gent voldrà debatre", explica Tormey. També per a Sir John Curtice, professor de Polítiques a la universitat d'Strathclyde, l'inici del debat de la campanya ha començat aquesta setmana. "És la primera vegada que el Partit Nacionalista Escocès (SNP) fa saber realment quina és la seva visió de la independència en l'escenari posterior al Brexit," analitza Curtice en declaracions a ElNacional.cat.

Què farà Escòcia si Londres no permet el referèndum?

La sortida del Regne Unit de la Unió Europea fa que ara el segon referèndum per la independència d'Escòcia tingui una connotació totalment diferent. "És fonamentalment un canvi en l'opció", comenta Curtice, ja que ara els escocesos votaran si volen continuar al Regne Unit i mantenir-se fora d'Europa, o tornar a unir-se als estats europeus. I segons el professor emèrit de la Universitat d'Edimburg i membre del Centre on Constitutional Change, David McCrone, "el Brexit ha fusionat el suport a la independència, la identitat nacional i el sentiment proeuropeu". Encara que els vents semblin ara favorables a la causa independentista, la gran qüestió ara és com s'ho faran per votar si el govern del Regne Unit no ho permet? 

En el primer referèndum del 2016, el govern de David Cameron va aplicar la Secció 30, que permet atorgar al govern d'Escòcia el poder de consultar a la població sobre temes que toquin la constitució de la unió del país. I és que Escòcia sí que pot convocar referèndums sobre alguns temes concrets, sempre que no afectin el seu estat dintre del Regne Unit. Per això, per preguntar als escocesos si volen convertir-se en un estat independent, cal que el govern britànic els permeti fer-ho aplicant la Secció 30.

Sir John Curtice confessa que el 2016 no s'esperaven que el govern britànic els donés permís per celebrar un referèndum d'aquesta mena i ja havien explorat altres opcions. "Van passar molt de temps pensant en això, sobretot perquè, francament, mai esperaven que un govern del Regne Unit estigués d'acord", explica. Una de les solucions a les quals van arribar aleshores va ser plantejar un referèndum amb una pregunta com la següent: "Esteu d'acord que el govern escocès hauria d'iniciar negociacions amb el govern del Regne Unit per tal que Escòcia esdevingui un país independent?".

Aquesta pregunta potser permetria celebrar un referèndum sense la Secció 30 i que davant dels ulls d'un tribunal la votació es declarés legal i vàlida. "Escòcia no té competències en aquestes àrees, però és perfectament legítim que el govern escocès faci pressions i parli amb el govern del Regne Unit. Un referèndum que indiqui al govern escocès que ha de negociar no és necessàriament il·legal", apunta Curtice, puntualitzant que encara no se sap si el govern d'Sturgeon optarà per aquesta opció.

El que està clar és que la seva intenció és buscar una sortida dins de la legalitat britànica, que no és exactament la mateixa que a l'Estat espanyol. Primer de tot, perquè la unió d'Escòcia com a part del Regne Unit va ser voluntària i es va dur a terme el segle XVIII. Això permet que també estigui contemplat separar-se'n si el poble escocès així ho decideix.

"No hi ha cap escenari en què l'exèrcit o les forces angleses passin la frontera per tornar a imposar un Regne Unit", contraposa Tormey a l'Estat espanyol

Si Escòcia decidís formular un referèndum sense la secció 30, el govern del Regne Unit podria portar-ho al Tribunal Suprem on es decidiria si és il·legal o no. També podria optar per introduir alguna nova llei que no permetés a Escòcia fer aquest tipus de referèndums, segons assenyala Curtice.

En qualsevol cas, ningú dubta que tot el debat sobre el referèndum es mantindrà en el terreny polític i, si s'hi arriba, judicial. "No hi ha cap escenari possible en què l'exèrcit o les forces angleses passin la frontera per tornar a imposar un Regne Unit. Encara que hi hagi molta conversa al voltant del referèndum, no hi ha manera de veure un escenari on els anglesos entrin i comencin a lluitar contra els escocesos", assegura Tormey, contraposant-ho amb l'actuació de l'Estat espanyol durant el referèndum de l'1 d'octubre.

Quins suports té l'independentisme a Escòcia?

Una altra de les opcions és que un canvi de govern a Westminster, bé per eleccions anticipades o per eleccions generals, faci que l'aplicació d'una secció 30 per permetre el referèndum es vegi amb més bons ulls. I si en unes noves eleccions el SNP guanya força, podrà fer més pressió al nou govern. Tanmateix, segons David McCrone, del Centre on Constitutional Change, el segon referèndum per la independència d'Escòcia no serà permès per "l'estat britànic si hi ha moltes possibilitats que guanyi un vot favorable". "Si és més probable que guanyi el No, sí que ho permetrien", considera McCrone. 

El professor emèrit defensa que el Brexit ha impulsat el sentiment nacionalista i independentista. Curtice, per la seva banda, creu que l'efecte real de la sortida de la Unió Europea encara no s'ha vist reflectit en les enquestes perquè el debat sobre les implicacions reals d'una Escòcia independent dins de la UE tot just ha començat aquesta setmana. Amb tot, fa temps que el Sí volta el 50% dels suports.

Simon Tormey, per la seva banda, creu que "si Europa digués que accepta una entrada ràpida d'Escòcia a la UE, això seria positiu pel suport a l'independència".

L'efecte dominó d'una Escòcia independent

Tanmateix, podria ser que la UE posposés la possibilitat d'una Escòcia independent d'unir-se, posant-la a la cua com ja ha fet amb altres estats en algunes ocasions, apunta McCrone. Tormey també creu que alguns països no ho posarien fàcil, com Espanya. "El Govern espanyol probablement intervindrà per evitar que la Comissió Europea i els actors de la UE siguin massa generosos amb Escòcia per les conseqüències que això podria tenir a Catalunya", preveu Tormey.

El degà de la facultat de Bristol considera que "una Escòcia que s'independitza, que és rebuda amb els braços oberts a la Unió Europea, i que dona garanties d'estabilitat econòmica" desencadenarà un efecte dominó a Irlanda del Nord i probablement també a Gal·les. "Podríem trobar-nos d'aquí a cinc o deu anys amb una Escòcia que se separa, una Irlanda del Nord que torna a unir-se a la República d'Irlanda i una agitació del moviment nacionalista de Gal·les com no hem vist fins ara", planteja Tormey, que afegeix que això podria anar molt més enllà del Regne Unit, arribant a impactar altres moviments nacionalistes com el català.