Els ciutadans del Canadà són cridats a les urnes aquest dilluns per votar en unes eleccions legislatives marcades per la dimissió, el mes de gener, del primer ministre Justin Trudeau, però sobretot pels atacs constants del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha expressat en diverses ocasions el seu desig de convertir el seu veí del nord en l’estat número 51, trencant així dècades de diàleg cordial entre els dos gegants del continent. Els canadencs decidiran quin serà el candidat que haurà de fer front a la brusquedat del magnat que, a causa dels constants atacs i la imposició d’aranzels, ha enrarit les relacions entre ambdues nacions nord-americanes. El nivell de preocupació és molt alt, i més de set milions de persones han votat anticipadament, un 25% més que els darrers comicis, amb el vot per correu també assolint xifres més bones.
Davant l’entusiasme a les urnes, l’actual primer ministre i relleu de Trudeau al poder, Mark Carney, intentarà mantenir-se al capdavant de l’executiu, després d’assumir el càrrec al març, en un moment en què el Partit Liberal estava contra les cordes. El rival de l’economista amb més opcions d’emportar-se la victòria és el líder del Partit Conservador, Pierre Poilievre, un vell conegut de la política canadenca, que supera folgadament Carney quant a experiència en aquest àmbit. El cap de l’oposició va arribar a situar-se com a màxim favorit a les eleccions quan Trudeau afrontava una allau de crítiques, després de gairebé una dècada com a primer ministre. Tot i això, el seu capital polític ha minvat les darreres setmanes.
La guerra comercial de Trump, impulsada a través d’aranzels a tort i a dret, ha canviat completament la dinàmica dels sondejos des del 2 d’abril. Abans del “Dia de l’Alliberament” del magnat, el Partit Liberal havia arribat a situar-se fins a 20 punts al darrere dels conservadors en algunes enquestes, en part perquè Carney va convocar eleccions anticipades pocs dies després d’assumir el càrrec. Però el gran anunci del president dels Estats Units ho va capgirar tot. A Poilievre se li ha retret, fins i tot des del seu partit polític, que en algunes qüestions està massa alineat amb Trump, que des que ha tornat a Washington no ha desaprofitat cap oportunitat per qüestionar la sobirania del Canadà i acusar els seus veïns del nord de desagraïts.
Tot plegat ha beneficiat Carney, que a l’espera del resultat final de la votació se situa cinc punts al davant de Poilievre. A més, segons una última enquesta de la CBC, la televisió pública canadenca, els liberals podrien arribar a superar àmpliament la majoria absoluta de 172 escons al parlament. Si cap partit es fa amb el domini de la cambra baixa, la formació més votada haurà de buscar un “acord de confiança i subministrament”, una mena d’aliança informal —no pas una coalició— que li permeti aprovar lleis, tot i que en legislacions clau, com els pressupostos, el marge de maniobra seria molt reduït.
Més enllà de Trump
Més enllà de l’ombra de Trump, els canadencs també tenen altres preocupacions que influiran en la seva decisió final a les urnes. El cost elevat de la vida, els preus inaccessibles de l’habitatge i la necessitat d’una sobirania energètica que redueixi la dependència del petroli nord-americà són algunes de les inquietuds que més intranquil·la tenen a la societat. Poilievre ha centrat la seva campanya electoral en el descontentament de la població generat per gairebé una dècada de govern liberal. En aquest sentit, el líder conservador ha promès que reduirà la burocràcia i retallarà la despesa pública que, a parer seu, ha sigut excessiva durant aquests anys.
Per la seva banda, Carney ha assegurat que els canadencs s’hi juguen molt en aquestes eleccions, perquè el país es troba en un moment de cruïlla existencial provocada per les amenaces provinents de la Casa Blanca, que han situat el Partit Liberal com l’únic capaç de fer front a Trump. L’economista ha dit durant la campanya que la seva intenció és asseure’s a negociar amb el magnat tan bon punt sigui elegit primer ministre, si els ciutadans així ho volen, una setmana després de la votació. Carney ha garantit que durant el diàleg Ottawa-Washington la cultura i les tradicions del Canadà no seran posats en dubte; tampoc el valor d'alguns dels seus sectors fonamentals, com el dels lactis, en el punt de mira de Trump.
El govern dels Estats Units ha imposat aranzels del 25% a l'acer i l'alumini canadencs i als productes no inclosos en l'acord de lliure comerç que mantenen amb Mèxic, així com d'altres del 10% al petroli i al gas. Els gravàmens han colpejat fortament l’economia del Canadà, amb milers d’acomiadaments al sector automobilístic, un dels més afectats. Després d’una primera resposta hostil des d’Ottawa amb aranzels recíprocs, Carney va aconseguir que el país fos un dels menys afectats després de nombroses negociacions, amb amenaces des d'una banda i l'altra.
La resta de candidats
Molt allunyats de Carney i Poilievre, la resta de candidats esperen donar la sorpresa a les eleccions d’aquest dilluns. Amb tan sols un 8% en intenció de vot, Jagmeet Singh, líder del progressista Nou Partit Democràtic, ha perdut tota la força que l’havia portat a disputar-se l’electorat amb els liberals en el pitjor moment de l’era Trudeau. En quarta posició apareix el Bloc Québécois, formació sobiranista amb presència pràcticament exclusiva a la regió francòfona del Quebec. Pel que fa al Partit Verd i el Partit Popular, les enquestes vaticinen que amb prou feines aconseguiran representació parlamentària.
Aquestes eleccions seran, a més, les primeres que se celebraran sota el cens actualitzat del 2021, amb fins a 343 escons en joc, cinc més que a la convocatòria anterior. Com marca el model britànic en què s’inspira el sistema canadenc, els ciutadans no escullen directament el primer ministre, sinó els diputats de la Cambra dels Comuns, un per cada districte electoral. El partit que obtingui el nombre més gran d’escons serà convidat a formar govern i el seu líder assumirà la responsabilitat de dirigir el país en un moment clau de la seva història.