Les malalties transmeses per mosquits, com el dengue i la malària, ocuparan cada vegada una part més important del pla d'estudis de les facultats de medicina arreu d'Europa, davant la crisi climàtica. Els futurs metges també tindran més formació sobre com reconèixer i tractar cops de calor, i s'espera que tinguin en compte l'impacte climàtic de tractaments com els inhaladors per a l'asma, segons els líders de les facultats de medicina, en anunciar la formació de la Xarxa Europea d'Educació sobre el Clima i Salut.
Liderats per la Universitat de Glasgow, 25 facultats de medicina de països com el Regne Unit, Bèlgica i França integraran lliçons sobre el clima a l'educació de més de 10.000 estudiants, destaca el The Guardian. La doctora Camille Huser, de la Universitat de Glasgow i copresidenta de la xarxa, va afirmar: “Els metges del futur veuran una varietat diferent de quadres i malalties que ara no veuen. N'han de ser conscients per poder-los reconèixer”. Aquest any ha estat l'estiu més calorós registrat a Europa i els canvis en el clima estan augmentant les pressions sobre els serveis de salut.
Els insectes que transmeten malalties, com els mosquits, estan ampliant la seva àrea de distribució i es troben en noves àrees gràcies als canvis en els patrons de temperatura i pluja. Les malalties cròniques, com el càncer, les afeccions cardíaques i pulmonars, la diabetis i les malalties mentals, es poden veure afectades per factors com el clima extrem o la contaminació de l'aire, destaca. El paper del clima en l'ensenyament a les facultats de medicina varia considerablement, ha dit Huser, i sovint consisteix en un sol mòdul o conferència. La xarxa preveu que en el futur s'implementi en tot l'ensenyament.
El canvi climàtic crea malalties?
“El canvi climàtic… no crea necessàriament una nova gamma de malalties que no hem vist abans, però exacerba les que ja existeixen”, ha dit Huser i recull el mateix diari. “La diabetis, per exemple, no és una cosa que la gent relacioni en absolut amb el canvi climàtic, però els símptomes i complicacions esdevenen més freqüents i pitjors per a les persones que viuen en un món on el clima ha canviat”.
La resistència als antimicrobians, en què els patògens evolucionen de manera que els medicaments existents ja no els tracten de manera efectiva, també s'està veient exacerbada pel col·lapse climàtic i Huser ha dit que això s'hauria de reflectir a l'ensenyament.
Tal com destaca el mateix diari, també se'ls ensenyarà als estudiants a promoure activitats com el transport actiu (caminar o anar en bicicleta en lloc de conduir) i la “prescripció ecològica”, en què s'anima els pacients a realitzar activitats com la jardineria comunitària i la plantació d'arbres. Totes dues ofereixen beneficis per a la salut de les persones, a més de ser positives per al medi ambient.
Animar la gent a cuidar la seva salut té “enormes beneficis per a ells personalment”, ha constatat Huser, però també “reduiria les emissions si requereixen menys intervenció del sistema sanitari”. En aquest sentit, constata el mateix The Guardian, ha afegit que molta gent no s'adona que el sector sanitari és responsable de tantes o més emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que la indústria aèria. “Quan voles a algun lloc, et sents molt culpable, però quan vas al metge, no et sents culpable”.