Canvi demogràfic històric a Irlanda del Nord, on, per primer cop en més de 100 anys d'història, hi ha més catòlics que protestants. Aquest gir de la població coincideix amb el triomf del Sinn Féin, el partit d'esquerres a favor de la reunificació de les dues Irlandes que va guanyar les últimes eleccions del país i que promet un referèndum per decidir si abandonar el Regne Unit i unir-se amb Dublín. Es tracta d'un fet sense precedents i que situa per primer cop la població catòlica (45,7%) per sobre de la protestant (43,9%), mentre que un 9,3% no s'identifica amb cap d'aquests dos grups, fet que provoca que no hi hagi un bloc majoritari, com sí que passava en alguns moments amb una prevalença dels catòlics.
Un nou cop dur pels protestants i unionistes d'Irlanda del Nord
Aquestes dades del cens demogràfiques han estat publicades en les últimes hores i mostren com, respecte del 2011, els protestants han perdut un 4% de la població (48%), mentre que els catòlics s'han mantingut estables durant l'última dècada. Tot i que segons mitjans britànics com ara The Guardian, canvi històric era quelcom esperable i més després dels resultats de les últimes eleccions, no deixen de ser un cop dur pels protestants i pels unionistes, favorables a seguir formant part del Regne Unit. Des de fa anys, també mentre va durar el conflicte armat, justificaven aquesta unió amb la Gran Bretanya pel fet d'haver-hi una majoria protestant al país, però a partir d'ara ja no podran emprar aquest argument: ja hi ha més catòlics. Segons recull el prestigiós diari, l'historiador Diarmaid Ferriter considera que es podia preveure des de feia temps aquest sorpasso, no deixa de ser un altre daltabaix pels unionistes.
Cal tenir en compte que durant anys, les taxes de natalitat han estat més elevades entre la població catòlica, fet que va permetre estrènyer la diferència entre ells, que han acostumat a identificar-se com a irlandesos, i els protestants, que solen identificar-se com a britànics. En les darreres eleccions, el suport als partits nacionalistes i unionistes es va repartir al voltant del 40% per a cada bàndol, mentre que el 20% restant no s'identifica amb aquestes idees. Tot i aquest canvi demogràfic i la victòria del Sinn Féin, que prometia un referèndum sobre el futur del país, les enquestes assenyalen que l'opció guanyadora seria seguir pertanyent al Regne Unit, amb el sistema de salut com a principal motiu.
Un territori marcat per les tensions
Els orígens d'Irlanda del Nord, així com s'entén ara, va néixer després de la Guerra d'Independència (1919-1921), quan el Regne Unit va decidir dividir en dos Irlanda entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda. Aquesta decisió va portar a un segle de tensió i enfrontaments que van culminar amb l'Acord de Divendres Sant de 1998. Des de llavors, la població protestant unionista, tot i que majoritària, ha anat minvant fins al 45,7% actual.