"Coneix al nou verificador de dades, desmitificador i moderador de Meta: tu", així resumeix The New York Time el nou pla de Meta per deixar en mans dels seus usuaris la tasca de frenar (o no) la desinformació a les seves plataformes com Facebook o Instagram. Sota la bandera de la llibertat d'expressió, Mark Zuckerberg se suma al carro de X (abans Twitter), i canvia el seu sistema de verificació d'informació a la plataforma. Repassem els canvis que suposa aquesta decisió de Zuckerberg que l'apropa a la nova Administració de Donald Trump.
Com es verificava la informació a Meta fins ara?
En el marc de la primera victòria a les eleccions presidencials de Donald Trump l'any 2016, l'aleshores Facebook es va voler erigir en una de les forces a les xarxes socials contra les fake news. Des d'aquell moment va començar a desenvolupar el programa de verificació de contingut, del qual va fer bandera durant anys. Segons informa Xataka, el programa de verificació feia servir més de 90 organitzacions externes que examinaven la veracitat dels continguts en les plataformes de Meta en més seixanta idiomes.
Resumidament, fins ara, eren professionals externs els que estudiaven els continguts de les xarxes de Meta que havien estat denunciats per veure si eren veraços o si incomplien les normes de la plataforma, les quals no va estrictament lligades a la qualitat de la informació sinó altres aspectes com la nuesa. Tot aquest sistema professionalitzat i que la companyia feia anys que construïa a un gran cost quedarà desmantellat. I ara què?
Com es verificarà el contingut en un futur?
Meta abraça el model d'X (abans Twitter). És a dir, la feina que fins ara feien verificadors i moderadors professionals la faran els mateixos usuaris. Per aconseguir-ho s'exportarà una eina ja implantada a la plataforma d'Elon Musk: les Notes de la Comunitat. Els usuaris de l'antic Twitter poden respondre a una publicació de la plataforma per corregir-la a través de les Notes de la Comunitat. Per exemple, si un tuit sosté que la terra és plana, els usuaris poden corregir-ho amb forma d'una nota al peu. Aquestes correccions són voluntàries i col·laboratives, però no eliminen la desinformació en si (excepte si la plataforma considera que viola les seves regles).
El mateix Zuckerberg ha avançat que vol implantar un model com el d'X. Tanmateix, aquest presenta molts punts febles. Tot i que la mesura s'emmascara en la llibertat d'expressió, aquest implica que són els usuaris qui carreguen el pes de la veritat a la plataforma. De manera que si cap dels habitants d'una plataforma es molesta en corregir una mentida, allà es queixarà. El Washington Post destaca que Meta aposta per explotar els seus usuaris com a verificadors per reduir costos econòmics i polítics. L'explotació dels usuaris a les plataformes no és nova, ja que s'utilitzen i es venen les seves dades a tercers, però, fins on es vol fer treballar a les persones que usen les xarxes?
"La plataforma ara no té cap responsabilitat per res del que es diu. Poden descarregar la responsabilitat sobre els mateixos usuaris", denuncia a The New York Times Alex Mahadevan, el director d'un programa d'alfabetització mediàtica de l'Institut Poynter anomenat MediaWise, en relació amb el model de Notes de la Comunitat.
Xoc amb la Unió Europea
"Ens desfarem dels verificadors de dades i substituir-los per notes comunitàries similars a X, començant pels Estats Units (EUA)", ha assenyalat Zuckerberg. Implantar aquest model en uns Estats Units que comencen una nova etapa republicana desitjant aquesta mena de canvi és una cosa, exportar-ho a la Unió Europea (UE) és una altra de molt diferent. Durant anys, les xarxes socials americanes s'han trobat amb la resistència de la UE per actuar com ho feien als EUA. Sigui per l'explotació de dades o la privacitat dels usuaris, les xarxes socials estatunidenques han acabat passant per l'adreçador imposat per les institucions europees. En aquest cas tot apunta a una nova enganxada,
Segons informa The Guardian, els legisladors de la UE i del Regne Unit ja han criticat la decisió de Zuckerberg. El propietari de Meta renegava el passat dimarts que Europa s'havia convertit en un lloc amb "un nombre cada cop més gran de lleis que institucionalitzen la censura". El magnat fa referència a la llei de serveis digitals que regula mínimament el contingut en línia. Justament aquesta mena de legislació dificultarà que Meta pugui fer el mateix que als EUA a Europa.