El comissari europeu de Veïnatge, Oliver Varhelyi, ha assegurat aquest dilluns que la Comissió Europea havia decidit suspendre l'enviament d'ajuda humanitària a Palestina davant l'escalada de "terror i brutalitat" contra Israel. "Es congelen de manera immediata tots els pagaments previstos, es posen sota revisió tots els projectes i totes les noves propostes de pressupost es posposen", ha afirmat en un missatge a X. Tanmateix, unes hores després, el comissari europeu de Gestió de Crisi, Janez Lenarcic, ha afirmat a la mateixa xarxa social que "l'ajuda humanitària als Palestins continuarà mentre sigui necessària". Sembla, doncs, que la UE rectifica la posició, tot i que el fet que dos comissaris s'hagin pronunciat en una mateixa tarda en sentits totalment diferents ha provocat una gran confusió.
🔴 Guerra d'Israel a Gaza, avui, DIRECTE | Última hora del conflicte amb Palestina
"Tot i que condemno fermament l'atac terrorista de Hamàs, és imperatiu protegir civils i respectar el Dret Internacional", ha reblat Lenarcic, que entre altres funcions, té assignades les de "promoure i desenvolupar un enfocament integrat de les crisis perquè les polítiques es dirigeixin l'ajuda urgent i solucions a llarg termini".
While I most strongly condemn the terrorist atack by #Hamas, it is imperative to protect civilians and respect IHL.
— Janez Lenarčič (@JanezLenarcic) October 9, 2023
EU humanitarian aid to #Palestinians in need will continue as long as needed.
Diversos països expressen "malestar" davant la possibilitat de tallar l'ajuda a Palestina
La notícia inicial que la UE suspendria l'ajuda humanitària a Palestina ha provocat "malestar" entre diversos estats membres, inclosa Espanya. Fonts del Ministeri d'Afers Exteriors han assegurat que el ministre, José Manuel Albares, ha contactat amb Varhelyi per traslladar-li el seu "desacord" amb la decisió anunciada, que no els havia estat informada. En una línia similar s'han expressat Irlanda i Luxemburg.
En el cas del primer, han afirmat que "no donen suport a la suspensió d'ajuda", i han expressat també desconfiança vers la legalitat d'aquesta possible mesura. Quant a Irlanda, el cap d'Exteriors, Jean Asselborn, ha recordat que una decisió d'aquesta mena hauria de comptar amb l'aval dels països comunitaris, i ha lamentat que retirar l'ajuda humanitària suposaria "penalitzar tota la població de la Franja de Gaza".
Tanmateix, no hi ha una mateixa visió entre tots els països europeus, ja que Alemanya i Àustria van ser els primers a anunciar el congelament dels pagaments bilaterals a Palestina. L'executiu alemany ha anunciat que suspendria l'enviament d'ajuda prevista per a aquest any, de 125 milions d'euros, perquè primer havia d'"examinar exhaustivament" quin ús se'n feia. Àustria ha seguit les seves passes, i ha tallat l'aixeta, de manera que no enviarà els 19 milions d'euros previstos.