La treva de 60 dies entre el grup xiïta libanès Hezbollah i Israel que ha entrat en vigor aquest dimecres arriba després de més d'un any d'un conflicte que va créixer de forma exponencial els darrers dos mesos, amb una devastadora ofensiva de bombardejos israelians que es van estendre per tot el país, incloent-hi el cor de Beirut, a més a més d'una incursió terrestre. Aquesta guerra ha estat la més destructiva en dècades, molt més que la del 2006 que ja va enfrontar Israel i el grup xiïta libanès, i ha deixat una nova cicatriu al país mediterrani amb milers de morts, més d'un milió de desplaçats interns, pobles reduïts a enderrocs, infraestructures destruïdes i efectes desastrosos en la ja malmesa economia libanesa que s'estendran al temps, tal com destaca Efe.
Morts i desplaçats
Els atacs de l'exèrcit d'Israel van posar fi a la vida de 3.823 persones i han causat com a mínim 15.859 ferits des de l'inici del foc creuat el 8 d'octubre del 2023, segons l'últim informe diari del Ministeri de Salut Pública libanès i recull l'agència Efe. Entre les xifres destaca l'acarnissament d'Israel contra el sector sanitari: 222 professionals de la salut assassinats i 330 ferits en 251 atacs contra vehicles mèdics, 94 bombardejos contra ambulatoris i 40 contra hospitals. Fins a mitjans del mes de setembre passat, la xifra de morts era de 664 i la de ferits se situava en 2.365, d'acord amb les dades del Centre d'Operacions d'Emergències del ministeri esmentat.
El nombre de víctimes va escalar a partir del 23 de setembre, quan Israel va començar una campanya massiva de bombardejos contra el sud del Líban que va estendre posteriorment a altres regions del país, com ara la zona nord-oriental de Baalbek-Hermel; els suburbis del Dahye, al sud de Beirut, o el mateix cor capitalí. La violència ha obligat més d'1,2 milions de persones a abandonar casa seva, segons xifres del govern libanès, que calcula que més de la meitat d'aquestes persones han travessat la frontera cap a Síria.
Un país destrossat
Israel va llançar un mínim de 13.076 atacs contra el Líban des de l'inici del conflicte amb Hezbollah, d'acord amb l'últim informe setmanal disponible de la Presidència del Consell de Ministres libanès publicat divendres passat, i que no inclou els atacs dels darrers dies, entre els més intensos de tot el conflicte. Només durant la setmana del 15 al 22 de novembre, l'exèrcit israelià va llançar 909 atacs, tal com destaca Efe.
El sud del país ha estat la regió més castigada, amb 3.835 atacs a la governació de Sour, seguida de Bint Jubeil, amb 3.174, i Marjayún, amb 3.170. Nabatiye, també al sud, acumula aquest any de guerra 1.073 atacs; Hasbaia, 788; seguida de Baalbek (est) amb 586 i Sidón, 377; mentre que Beirut ciutat acumulava 8 atacs el dia de publicació de l'informe, als quals cal sumar els que segueixen fins a aquesta jornada. Els ponts i passos fronterers entre el Líban i Síria han estat particularment danyats.
Segons dades del Líban, Israel va utilitzar tant bombes convencionals com munició de fòsfor blanc i bombes de dispersió, prohibides internacionalment, a més d'haver emprat artilleria, morters i fins i tot excavadores per destruir habitatges.
L'economia libanesa ha quedat devastada
La guerra també ha tingut efectes a l'economia libanesa. A mitjans de novembre, el Banc Mundial va estimar en 8.500 milions de dòlars el cost dels danys físics i les pèrdues econòmiques a causa del conflicte al Líban entre Israel i Hezbollah. L'avaluació provisional de danys i pèrdues del Líban del Banc Mundial conclou que els danys a les estructures físiques per si mateixos pugen a 3.400 milions de dòlars i que les pèrdues econòmiques han arribat als 5.100 milions de dòlars.
En termes de creixement econòmic, el Banc Mundial considera que el conflicte ha reduït el creixement del PIB real del Líban almenys en un 6,6% el 2024, una situació que se suma als cinc anys de contracció econòmica sostinguda i aguda que ja afrontava el país i que ha superat el 34% del PIB real. En una entrevista amb Efe a Beirut dijous passat, el ministre libanès d'Economia, Amin Salam, va alertar que el seu país ja registra una taxa de desocupació propera al 50% i va predir més caigudes del PIB a causa de la guerra, escenari pel que estan "renegociant" alternatives a un estancat acord de rescat amb el Fons Monetari Internacional (FMI). Salam ja va alertar que el desafiament més gran serà l'economia de postguerra i la seva gestió immediata per millorar la situació gradualment i evitar problemes socials. Per això va considerar la comunitat internacional com un actor clau en aquesta tasca de reconstrucció econòmica que es reflectirà a les altres esferes.