En els últims dies s'han vist escenes de festa i celebració a Kherson. I és que multituds haurien sortit al carrer a rebre l'exèrcit ucraïnès entrant de nou a la ciutat, després de la retirada caòtica de Rússia de la regió. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va titllar de "dia històric" al confirmar-se la setmana passada que militars del país entraven de nou a la ciutat després de mesos d'ocupació –i que el 87% de la població votés a favor de formar part de Rússia, en un suposat referèndum d'annexió–.
Després de vuit llargs mesos d'ocupació, els soldats russos que ocupaven la regió van fugir de pressa. La sortida va ser caòtica i rabiosa, parlen els edificis, les cases i les destrosses fetes al pas de les tropes. Una retirada que ha posat al descobert com ha quedat el poble ocupat de curiós nom a la regió: Mylove. En plena retirada l'exèrcit rus va fer volar pels aires l'escola i la llar d'infants del poble, on havien viscut i també la torre de ràdio. Si marxaven un dimecres, el dijous entraven les tropes ucraïneses acompanyades amb banderes de colors blau i groc.
La guerra, però, no s'ha acabat. Ara, els combats tindrien lloc sobre grans extensions de terreny enfangat perquè Rússia controla encara part de la regió de Kherson i també un corredor terrestre que va cap a Mariúpol i a l'est del Donbass. Un article del The Guardian destaca que les primeres tropes que van entrar a Mylove eren representants russos de la República Popular de Donetsk. I que després van arribar els altres. "Entraven en comerços i habitatges buscant alcohol. Van dir que volien alcohol i noies. Estaven bruts, descuidats, i sovint borratxos", destaca un testimoni. "Robaven tot el que podien". L'intent del president rus, Vladímir Putin, d'instaurar el Russkiy Mir o el món rus a aquesta localitat va durar 245 dies, concretament.
El municipi de Mylove ja va patir el Holodomor, també conegut com a genocidi ucraïnès, a conseqüència de la fam que va afectar Ucraïna i altres regions de l'URSS. Tot plegat, en el context de la col·lectivització de la terra que va impulsar la mateixa Unió Soviètica durant els anys 1932 i 1933, segons constaten Davies i Wheatcroft al llibre The Years of Hunger: Soviet Agriculture, 1931-1933. Si és o no és un genocidi, encara està sota estudi, malgrat tot, alguns experts constaten que va ser impulsat per Joseph Stalin, l'aleshores líder de l'URSS, per eliminar moviments independentistes ucraïnesos. Altres, com recull un arxiu de la BBC, simplement constaten que va ser una conseqüència el procés d'industrialització.
Membres de l'exèrcit rus es van retirar de Kherson vestits de civil
El Centre Nacional de Resistència subratllava fa uns dies que havien vist tropes russes vestides de civil en diferents districtes de Kherson. Aquests soldats, que s'haurien quedat enrere, haurien preferit canviar-se de roba per poder sortir. Així, haurien amagat els uniformes i les botes, per poder confondre's entre la població local per acabar sortint de la regió.
La caiguda de Kherson podria significar un canvi de rumb per a Putin
Les tropes russes van retirar-se de Kherson que, al cap i a la fi, era fins ara l'única ciutat important que Moscou havia aconseguit fer-se seva després de gairebé 9 mesos de guerra. Per a Rússia, aquest esdeveniment hauria marcat l'última i més important derrota en el camp de batalla. Una caiguda que, a més, s'hauria difós arreu del món. El Ministeri de Defensa rus hauria dit que s'havien retirat prop de 30.000 soldats de Kherson.
En aquest context, però, Ucraïna ha acusat els soldats russos de perpetrar crims de guerra i matar civils a Kherson. "Els investigadors ja han documentat més de 400 crims de guerra russos. S'hi han trobat cossos de civils i militars morts. L'exèrcit rus va deixar enrere el mateix salvatgisme que va deixar en altres regions del país on va ingressar”, ha exposat durant la setmana Zelenski.
Una setmana que ha estat mogudíssima. Des de la pèrdua de Kherson, Rússia ha bombardejat durant la setmana diverses ciutats ucraïneses, entre elles, la capital del país. Mentrestant, les tropes ucraïneses concentren els seus esforços a Mikolàiv.
A més, Polònia ha centrat totes les mirades durant el dimarts a la tarda, quan dos míssils van impactar dins les seves fronteres, matant dues persones. Després de diverses especulacions i investigacions que estarien encara en marxa, tot semblaria indicar, segons ha informat l'OTAN aquest dimecres, que haurien estat míssils de defensa ucraïnesos. Cal dir, però, que tant, Rússia com Ucraïna fan servir municions semblants, sovint fabricada quan ambdós països formaven part de la Unió Soviètica. Serà necessari seguir els esdeveniments.
Imatge principal: diferents persones fan cua per rebre ajuda humanitària a la ciutat de Kherson, ja alliberada per les tropes ucraïneses / Efe