El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha indicat que l'aliança militar està considerant augmentar el nombre d'armes nuclears disponibles, fet que ha provocat advertiments dels experts sobre la possibilitat d'una nova carrera armamentista. Stoltenberg ha dit que l'OTAN podria, per primera vegada, enfrontar una amenaça nuclear significativa des de dos fronts –Rússia i la Xina– i que podria ser necessari augmentar el nombre d'ogives nuclears desplegables com a element dissuasiu.
En declaracions al Telegraph diumenge, Stoltenberg va dir: “No entraré en detalls operatius sobre quantes ogives nuclears haurien d'estar operatives i quines haurien d'emmagatzemar-se, però necessitem consultar sobre aquestes qüestions. Això és exactament el que estem fent”.
Tot i que els comentaris van ser deliberadament cautelosos, es fan ressò dels comentaris de la Casa Blanca una setmana abans, advertint sobre la percepció de la necessitat de respondre a l'augment en el nombre d'ogives de la Xina, Rússia i Corea del Nord.
Puja la despesa mundial en armes
Es calcula que la despesa mundial en armes nuclears va augmentar un 13% fins a un rècord de 91.400 milions de dòlars durant el 2023 (uns 85.413,76 milions d'euros), segons càlculs del grup de pressió de la Campanya Internacional per a l'Abolició de les Armes Nuclears (Ican). El nou total, que suposa un augment de 10.700 milions de dòlars respecte a l'any anterior (uns 9.999 milions d'euros), es deu majoritàriament al fort augment dels pressupostos de defensa dels Estats Units, en un moment de màxima incertesa geopolítica, causada per la invasió russa d'Ucraïna i la guerra entre Israel i Hamàs.
Qui té més armes nuclears?
Les nou nacions del món amb armes nuclears estan gastant més, ha destacat l'Ican, i es considera que la Xina és el segon país que gasta més, amb un pressupost d'11.900 milions de dòlars (uns 11.120 milions d'euros), malgrat que el total de Beijing està molt per sota dels 51.500 milions de dòlars atribuïts als Estats Units (48.127 milions d'euros).
Rússia és el tercer país que gasta més, amb 8.300 milions de dòlars (7.756 milions d'euros), seguida del Regne Unit (8.100 milions de dòlars, uns 7.569 milions d'euros) i França (6.100 milions de dòlars, uns 5.700 milions d'euros), tot i que les estimacions pel que fa als estats autoritaris o els tres països amb programes nuclears no declarats (l'Índia, el Pakistan i Israel) són complicades per la manca de transparència.