El Consell de la Unió Europea, l'òrgan que compta amb la representació dels 27 països de la UE per prendre decisions, ha arribat a un acord per tenir una posició comuna sobre la proposta de crear un únic carregador universal de tipus USB-C que pugui servir per a tots els telèfons mòbils, tauletes, càmeres, altaveus i videoconsoles. De fet, ja fa diversos mesos que aquest plantejament circula entre els diferents òrgans europeus. La Comissió Europea va plantejar actualitzar la directiva europea sobre equips radioelèctrics per tal d'aconseguir que hi hagi un únic carregador universal vàlid per a tots els dispositius electrònics possibles. La mesura es justifica, principalment, per l'estalvi que suposaria en la generació de milions de residus i, alhora, per evitar la fabricació de tants carregadors diferents.

Precisament, un dels compromisos que recull el programa del mandat de la presidència del Consell de la UE entre l'1 de gener i el 30 de juny d'enguany, que recau en mans de França i, concretament, en la figura d'Emmanuel Macron, és l'harmonització de l'ús d'un carregador útil per a diversos aparells. En concret, el text assenyala que "la presidència treballarà per als diferents projectes que contribueixin a un marc harmonitzat dins del mercat únic, garantint al mateix temps la protecció sòlida del consumidor". En aquest sentit, l'exemple que citen és "la proposta d'un carregador que faria la vida més fàcil per als usuaris i permetria complir amb els objectius mediambientals".

Malgrat l'impuls d'aquest acord en el si del Consell de la Unió Europea, ara s'haurà de pactar un text definitiu sobre aquest carregador amb el Parlament Europeu i amb la Comissió Europea. Brussel·les segueix, doncs, intentant avançar en la total harmonització d'ús d'un sol carregador. A partir del 2009, van començar a impulsar acords amb els principals fabricants de dispositius tecnològics per reduir el nombre de carregadors que hi havia al mercat. De fet, es va aconseguir passar de 30 existents a només 3: l'USB 2.0 Micro B, l'USB-C i el Lightning, que és el que fan servir només els aparells d'Apple. El mandat sobre aquesta reducció, però, es va esgotar el 2014. Ara, la proposta concreta és que només el segon dels tres esmentats anteriorment sigui el que es pugui utilitzar per a tota la resta de dispositius, independentment de la marca que els fabrica i dels diferents models que tinguin aquestes empreses. L'elecció del carregador USB-C s'explica perquè, segons un estudi, el 44% dels mòbils que es van comercialitzar a la Unió Europea el 2019 funcionaven amb aquest port.

En relació amb la venda dels aparells, la Comissió considera que s'han de poder vendre amb el carregador universal inclòs o també sense, de manera que encara es redueixi més l'emissió innecessària de residus que aquest procés genera. En aquest context, els vint-i-set països membres de la UE estan d'acord en el fet que cal incloure en el text que s'acordi un annex que especifiqui que es fixa l'obligatorietat que els productes tinguin un pictograma que aclareixi si aquests es venen amb carregador o no i un altre annex que també obligui a incloure un paper amb especificacions tècniques. Si finalment aquesta proposta s'aprova, hi haurà un període de transició de dos anys.

La Comissió presenta una declaració de principis i drets digitals

Aquest dimecres, la Comissió Europea ha presentat una declaració de principis i drets digitals que defensa "no deixar enrere en l'era d'internet" a les persones més grans. En aquest sentit, al text detallen que "la tecnologia ha de servir i beneficiar a tots els europeus i empoderar-los per a perseguir les seves aspiracions, amb total seguretat i respecte dels seus drets fonamentals". "La revolució digital s'ha de dur a terme sense deixar ningú enrere, en particular a les persones més grans, les persones amb discapacitat o les persones marginades, vulnerables o privades dels seus drets", indica el document. L'objectiu d'aquesta declaració és que "les persones siguin al centre de la transformació digital".

Entre els drets que es promouen, hi ha la llei de serveis digitals o la norma sobre la intel·ligència artificial. La primera d'aquestes obliga a la "transparència" de les grans firmes tecnològiques. En aquesta línia, es demana "informació" relativa al funcionament dels algoritmes que determinen el contingut d'allò que els ciutadans veuen a internet, mentre que la legislació sobre intel·ligència artifical impedeix que aquesta es pugui utilitzar per a la vigilància massiva. Un altre dels compromisos d'aquesta declaració és que Europa garanteixi que qualsevol ciutadà de la comunitat "tingui accés" a la connexió a internet d'alta velocitat "visquin on visquin i siguin quins siguin els seus ingressos". Per promoure-ho, s'utilitzaran fons europeus que "impulsin la digitalització". El dret a la desconnexió i a la privacitat també queden recollits en aquesta declaració.