ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
L’actual guerra originada per la invasió russa d’Ucraïna ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat d’una confrontació nuclear a gran escala amb una intensitat que no es recordava des de la caiguda de la Unió Soviètica. Amb la fi de la Guerra Freda a principis dels anys noranta del segle XX i les polítiques de distensió nuclears que van comportar una reducció dels arsenals de les potències nuclears, principalment els Estats Units d’Amèrica, d'una banda, i la Federació Russa -com a principal hereva de l’URSS- de l’altra, l’eventualitat d’una guerra amb capacitat d’autodestruir el planeta Terra semblava allunyar-se, però ara, amb la guerra a Ucraïna, torna a ser una possibilitat del tot real, i, potser més buscada del que sembla?
Imatge de les instal·lacions soviètiques a Cuba captades pels avions espia U-2 dels Estats Units / The John F. Kennedy Presidential Library & Museum
De fet, el principal risc d’una escalada militar a causa de la guerra a Ucraïna rau precisament en el fet que tant Rússia com els seus potencials enemics, els Estats Units sota paraigua de l’OTAN, tenen armament nuclear, com també altres països que formen part de l’aliança militar occidental com el Regne Unit i França. A això cal afegir que altres països de l’OTAN com Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Països Baixos i Turquia poden emmagatzemar armament nuclear dels EUA i que Bielorússia ha abandonat aquesta mateixa setmana el seu estatus de país no nuclear, obrint la porta a que Rússia instal·li armament d’aquest tipus al seu territori.
El precedent: Cuba, 1962
Per trobar una situació similar de perill d’autodestrucció mútua cal remuntar-se a l’any 1962 quan la crisi dels míssils de Cuba va apropar com mai la humanitat a un pas de l’abisme en l’enfrontament més calent d’una guerra que si es va anomenar Freda va ser, precisament, per l’absència d’ofensives militars directes entre els dos antagonistes -els EUA i l’URSS- que, en tot cas, participaven en guerres locals -Corea, Vietnam, Afganistan…-. A l’illa del Carib però, les circumstàncies van apujar de to en un enfrontament que, en cas de no haver-se apaivagat, podria haver constituït l’inici de la Tercera -i potser, definitiva- Guerra Mundial.
El líder soviètic, Nikita Khrusxov / The John F. Kennedy Presidential Library & Museum
L’any 1962, Cuba s’havia consolidat com un país comunista. D’ençà del triomf de la revolució castrista el 1959, l’illa havia deixat de ser un satèl·lit dels Estats Units per convertir-se en una avançada prosoviètica a 150 quilòmetres de la península de Florida. La fallida invasió anticastrista de Bahía Cochinos el 1961, amb suport logístic i finançament dels EUA i auspiciada per l’administració Kennedy, va enfortir el règim de Fidel Castro. En aquest context, la instal·lació de míssils balístics tipus Júpiter -amb capacitat nuclear- americans a Itàlia i Turquia -en aquest cas, país fronterer amb l’URSS- va ser una gran excusa perquè el règim cubà sol·licités al primer secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Nikita Khrusxov, la instal·lació de míssils nuclears a l'illa per dissuadir un nou intent d’invasió.
El comunisme pren avantatge
Quan els vols d’avions espia U-2 dels EUA van descobrir, l'octubre del 1962, indicis de la instal·lació d’uns míssils amb capacitat nuclear que podien impactar en territori nord-americà en pocs minuts, es va desfermar una crisi mundial de grans dimensions. La possibilitat d’una guerra nuclear era tan evident que fins i tot el principi de la destrucció mútua assegurada -pel qual ningú resultaria vencedor en cas d’enfrontament nuclear- va quedar en dubte, ja que per primer cop el bloc comunista tenia capacitat d’aconseguir impactar primer i reduir la capacitat de reacció del bloc capitalista. El president dels Estats Units, John F. Kennedy, i el seu Consell de Seguretat Nacional, van posar les cartes sobre la taula i van estudiar totes les possibilitats, inclosa una invasió militar de l’illa.
John F. Kennedy, reunit amb l'ambaixador de la Unió Soviètica als EUA i el ministre d'exteriors de l'URSS a la Casa Blanca / U.S. National Archives and Records Administration
Una invasió de Cuba en aquell moment hauria tingut, de fet, una certa similitud amb l’acció ofensiva actual del règim de Putin sobre Ucraïna, que s’escuda en una defensa necessària per salvaguardar la pau. Amb tot, Kennedy va preferir jugar la carta diplomàtica, combinada amb una ‘quarantena naval’, un terme més suau que el de ‘bloqueig’, que va evitar que arribés l’armament a Cuba, tot i que va haver-hi moments electritzants, com el conat d'enfrontament entre un bombarder nord-americà i un submarí soviètic dotat d'armament nuclear. En paral·lel, les negociacions, sovint tenses, entre soviètics i nord-americans, van arribar a l'única sortida possible si es volia evitar una guerra global, la desescalada mútua. Un acord entre Kennedy i Khrusxov permetria suavitzar la situació sense comprometre el lideratge de cap dels dos.
Un 'win-win' o va guanyar Khrusxov?
Ja el novembre del 1962, el pragmatisme s’imposava i la Unió Soviètica es comprometia a desmantellar les armes nuclears a Cuba sota verificació de l’ONU. A canvi, els Estats Units es comprometien públicament a no iniciar hostilitats a Cuba i, en secret, a desmantellar l’armament balístic instal·lat a Turquia. Sobre el paper, el que es diu un ‘win-win’, però ben mirat, potser el soviètic va sortir guanyant, assegurant el comunisme a Cuba i el desmantellament de l’amenaça a Turquia. Fos com fos, el 20 de novembre es va donar per tancada la crisi, al mateix temps que va quedar en evidència la necessitat de tenir una línia de comunicació directa entre Washington i Moscou, el cèlebre telèfon vermell. El món havia estat més prop que mai de l’autodestrucció, però al final el seny, per part de les dues bandes, es va imposar.
Putin no ha perdut la possibilitat d'assolir el seu objectiu principal, assegurar que Ucraïna no entri a l'OTAN / Efe
Tornant al present, la guerra a Ucraïna pot desembocar en una crisi com la dels míssils de Cuba, i l’única lliçó que se’n pot extreure d’aquell episodi és que el lideratge va jugar un paper cabdal a l’hora de desescalar. La qüestió és si en l’actualitat, amb un Vladímir Putin que ja ha posat "en estat d'alerta" les forces nuclears russes, és possible arribar a un acord amb el seu homòleg nord-americà, Joe Biden. O precisament, si és això el que busca el líder rus, un acord que desmilitaritzi i, sobretot, ‘desotanitzi’ Ucraïna de forma definitiva. Juga Putin a fer de Khrusxov? Fins a on estarà disposat a tibar la corda? Mentrestant, l’amenaça nuclear pot arribar a ser tan real com ho va ser a Cuba l’octubre del 1962.
Imatge principal: Abast dels míssils nuclears russos instal·lats a Cuba / The John F. Kennedy Presidential Library and Museum