Escàndol a França pel que la premsa d'allà ja anomena el cas Bétharram. Almenys 170 exalumnes han denunciat haver patit abusos físics i sexuals en una escola religiosa privada als peus del Pirineu francès, a tot just vint minuts amb cotxe a l'oest de Lorda (Lourdes, en francès). Es tracta de la Congregació del Sagrat Cor de Jesús de Betharram, fundada al segle XIX en el Departament francès del Bearn. Al llarg dels últims mesos, desenes de persones que van passar per les aules de la seva escola han revelat que els abusos sexuals i el maltractament físic van ser pràctiques sistemàtiques durant dècades, amb denúncies que es remunten a 1957 i arriben fins a 2004. Les víctimes ho descriuen com "un règim de terror" i la situació atreu l'atenció del país, mentre mitjans com Mediapart, Paris Match i Le Monde publiquen recurrentment més testimonis.
La polèmica ha esquitxat fins i tot l'actual primer ministre francès, el centrista François Bayrou. El mandatari, originari de la zona, portava les seves filles allà i la seva dona va treballar com a catequista a l'escola. Durant els anys noranta, Bayrou va ser ministre d'Educació —sota els mandats presidencials del socialdemòcrata François Mitterrand i del conservador Jacques Chirac—. La pregunta que tots es fan a França és si l'actual primer ministre sabia alguna cosa i ho va tapar o no. Ara, la seva filla Hélène Perlant, de 53 anys, ha sortit a denunciar que va patir violència física per part d'un sacerdot d'alt rang a Bétharram, si bé assevera que li ho va ocultar al seu pare.
Els primers casos denunciats es remunten a 1957 i fins a principis dels seixanta. Primer, es va denunciar que el sacerdot i professor Henri Lamasse hauria tocat i agredit sexualment a alumnes al dormitori de l'escola. Una alumna, Jean-Marie Delbos, ho hauria denunciat llavors i la van fer callar amenaçant amb l'expulsió. Al llarg de les dècades dels setanta, vuitanta i noranta, hi hauria hagut més casos, com va denunciar un altre estudiant, Eric Veyron, que va ser violat per un sacerdot entre 1979 i 1982. També s'han denunciat maltractament físic i vexacions: un exestudiant va afirmar que una responsable del centre li va clavar una bufetada amb la qual va perdre el 40% de l'audició i que després va ser obligat a romandre en roba interior en les escales de l'escola per mala conducta. Altres víctimes han denunciat pallisses i que el funcionament habitual de l'escola era el d'"una secta o un règim totalitari" que pressionava psicològicament de manera asfixiant per garantir el silenci.
"El gulag del Pirineu"
La situació no és nova, ja el 1996 la denúncia d'un pare per lesions al seu fill al si de l'escola va atreure l'atenció dels mitjans. També perquè llavors Bayrou ja era ministre d'Educació i un fill seu, Calixte, encara estava en l'escola. Un informe de l'època va descartar els abusos físics. Bayrou va visitar el centre el 1996 en un acte com a ministre, per la inauguració d'una capella, i es va fer eco d'aquest informe: "Tots els controls van ser positius". Tanmateix, en els anys posteriors van continuar sorgint casos: el 1997 un exdirector de l'escola, el pare Silviet-Carricart, va ser denunciat per violar més d'una vegada una nena als anys vuitanta. Va passar breument per la presó, va ser alliberat en dues setmanes i portat al Vaticà i un any i mig després es va suïcidar, tal com relata Le Monde. Bayrou es va reunir el 1998 amb el jutge del cas per a, segons va dir, buscar respostes.
El 2021 es crea una comissió parlamentària de Reconeixement i Reparació per a les víctimes de Bétharram, mentre que moltes víctimes van començar al llarg dels últims anys a organitzar-se en grups en xarxes socials i el 2024 van presentar denúncies per agressions sexuals i maltractament físic soferts entre els anys setanta i noranta. El portaveu del grup de víctimes, Alain Esquerre, va definir l'escola com "el gulag del Pirineu". Ja van més de 170 denúncies registrades, mentre que la comissió de l'Assemblea Nacional segueix amb les seves indagacions. Aquest mateix dijous s'ha sabut de la mà de la premsa que un nen anomenat Nicolas va morir el 1980 d'una meningitis i la seva germana ha denunciat que no va rebre atenció mèdica a temps.