L’interès del president Donald Trump per annexionar Groenlàndia als Estats Units podria arribar a límits mai vistos. Entre els plans de la Casa Blanca es planteja la possibilitat d’oferir un xec anual de 10.000 dòlars a cada groenlandès per prendre el control de l’illa àrtica. Així ho ha explicat The New York Times en un article en què dissecciona l’estratègia de l’administració republicana, que s’enfoca més en la “persuasió” que en la invasió. El mitjà nord-americà ha revelat en exclusiva que diversos representants de l’executiu consideren que el cost d'aquest desemborsament es podria compensar amb els ingressos provinents de l'extracció de recursos naturals del territori insular danès, que podria incloure terres rares, coure, or, urani i petroli.
La Casa Blanca considera la possibilitat de reemplaçar els 600 milions de dòlars en subsidis que Dinamarca actualment atorga a Groenlàndia per aquests 10.000 dòlars anuals a cada ciutadà de l’illa. Els Estats Units volen explorar aquest camí per annexionar-se aquesta regió àrtica per la seva importància estratègica. Trump ha reiterat en diverses ocasions als groenlandesos que Copenhaguen els ha abandonat, però això no treu que el xec estudiat pugui ser una manera de comprar la seva voluntat per adherir-los a la causa de Washington.
L’entorn de Trump fa setmanes que ha fet públiques les seves intencions, argumentant que Dinamarca ha estat un mal amfitrió de Groenlàndia i que només els Estats Units poden protegir-la de la invasió de Rússia i la Xina. Així mateix, les veus republicanes també asseguren que Trump ajudaria els groenlandesos a "enriquir-se" gràcies al capital i el poder industrial nord-americà, que permetria accedir a la riquesa mineral en gran part sense explotar de l'illa d'una manera que Dinamarca no ha pogut. "Es tracta de minerals crítics", va dir l'assessor de seguretat nacional de Trump, Michael Waltz, a Fox News al gener. "Es tracta de recursos naturals".
El desig de Trump d’annexionar Groenlàndia als Estats Units no és nou. Durant el seu primer mandat, entre el 2017 i el 2021, havia plantejat la idea, però tothom ho veia com una fantasia. En la seva segona etapa com a inquilí de la Casa Blanca, l’interès ha passat a ser molt seriós. "El president Trump creu que Groenlàndia és una ubicació estratègicament important i confia que els groenlandesos estarien millor protegits pels Estats Units de les amenaces modernes a la regió àrtica", va dir el portaveu del Consell de Seguretat Nacional, Brian Hughes. El mateix Trump va assegurar el mes de març que “necessitem Groenlàndia per seguretat nacional i fins i tot per seguretat internacional i estem treballant amb tothom implicat per intentar-ho i aconseguir-ho”.
La ubicació de Groenlàndia, entre l’oceà Àrtic i l’oceà Atlàntic Nord, li atorga un alt valor geoestratègic, ja que és un punt clau per al control de les rutes marítimes, especialment a mesura que el desgel obre noves vies de navegació. Però el que Trump mai explica quan parla de l’illa àrtica és que gaudeix de recursos molt valuosos. La regió és rica en minerals com el zinc, plom, ferro, or, platí i urani. A més, es creu que les seves costes podrien contenir reserves considerables de petroli i gas natural, tot i que les condicions climàtiques adverses n'han dificultat l'explotació fins ara.
Groenlàndia vol ser un país independent
El rebuig dels groenlandesos a les ambicions expansionistes de Donald Trump s’ha fet evident en les recents eleccions a l'illa, on cinc dels sis partits que es presentaven defensaven la independència de Dinamarca, i cap d’ells recolzava la integració als Estats Units. Aquest posicionament reflecteix la voluntat del poble groenlandès de mantenir la seva identitat i sobirania, rebutjant qualsevol intent d’annexió per part de potències estrangeres. De fet, l’exprimer ministre de Groenlàndia, Múte B. Egede, va expressar aquesta postura en afirmar que ”no volem ser ni danesos ni nord-americans. Volem ser groenlandesos”. El seu successor, el líder de Demokraatit, Jens-Frederik Nielsen, va destacar la necessitat d’estar units en moments de pressió externa: “En un moment en què com a poble estem sota pressió, hem d’estar units”.