Débora L. és de Terrassa i viu a Corea del Sud des de fa set anys, on imparteix classes de castellà i de lingüística a la Universitat de Corea. El seu marit és coreà i viuen els dos Seül, des d'on han estat testimonis de la crisi política que ha sacsejat el país i que ha tingut en suspens tot el món durant dos dies de "molta tensió" i "incertesa". Des de casa seva, tan sols a dues parades de metro de la casa presidencial i a quatre de l'Assemblea Nacional coreana, va veure passar helicòpters militars. En conversa amb El Nacional, L. relata com s'ha viscut l'intent de cop del president Yoon Suk-yeol i com han estat les reaccions en el seu entorn, familiars i amics coreans, encara desconcertats per l'ocorregut i expectants de què pot passar en les pròximes "24 o 48 hores clau".
El president Yoon Suk-yeol va declarar dimarts sense previ avís la llei marcial al·legant suposades activitats antiestatals de l'oposició i ingerències de Corea del Nord. Els militars van intentar prendre la seu del poder legislatiu mentre milers de manifestants van sortir als carrers de Seül a protestar. L'Assemblea Nacional, amb només una part dels diputats presents, va votar d'urgència derogar l'estat d'excepció. Entre una gran pressió per part de la ciutadania, sindicats —que han convocat vagues generals—, l'oposició, països aliats com els Estats Units i el seu propi gabinet de govern —alguns alts càrrecs van amenaçar de dimitir en bloc—, Yoon va derogar finalment la llei marcial i el ministre de Defensa ha dimitit. Les sis formacions de l'oposició han presentat en el parlament una moció de censura contra el president, que tenen intenció de votar aquest dissabte i que podria desembocar en la destitució de l'actual mandatari del país asiàtic si donessin els números: necessiten 200 vots i l'oposició en suma 192. Per la seva part, la policia sud-coreana ha obert una investigació avui mateix per dirimir si Yoon ha pogut cometre traïció, davant de dues denúncies presentades per un partit opositor i un grup de 59 activistes.
L'anunci del president va ser a les 23:00 h de dimarts, hora coreana, tal com relata aquesta professora universitària de llengua, que es va assabentar perquè les seves amigues d'allà van començar a comentar la notícia en els seus grups de missatgeria instantània i deien que "se li n'ha anat el cap" al mandatari. Llavors, van posar les notícies a la televisió i van estar expectants fins a les 2.00 h, quan l'Assemblea Nacional va votar en contra de la llei marcial. "Vivim a dues parades de metro de la casa del president i a quatre del parlament, es van sentir helicòpters passar i el meu marit diu que també un tanc", explica. Afegeix que en aquell moment sentia "por" de què pogués passar, en un país on, assevera, els estrangers no tenen veu ni vot en les qüestions públiques —de fet, explica, no poden manifestar-se perquè la llei no els empara—.
Un país "molt segur i estable"
Pensava, relata en conversa telefònica, en el fet que en cas de conflicte el seu marit està obligat a anar si és cridat a files. A Cora del Sud el servei militar és obligatori i fins als 45 anys tots els homes estan subjectes a aquesta possibilitat. "Ha estat tan ràpid que no m'ha passat pel cap, però sempre faig broma amb el meu marit que si arriba la guerra marxem corrent. És un país molt segur i estable, hi ha poca corrupció i quan n'hi ha es paga, però és veritat que sempre està de fons, en la consciència, la possibilitat d'una guerra," explica Débora L., en referència al conflicte i la tensió latent amb Corea del Nord. Els militars, afegeix, s'han mantingut "molt neutrals" durant la crisi i no han donat suport expressament al president Yoon. La percepció des d'allà és que van fer "el mínim" que legalment se'ls exigia en cas de llei marcial i que es troben "molt dividits", ja que també n'hi ha crítics amb l'esdevingut. Durant els últims mesos, diu, Yoon ha intentat promoure alts càrrecs militars afins i això ha suscitat polèmiques.
"Els meus amics i els meus familiars coreans, el meu marit, la meva cunyada, el meu sogre, estan al·lucinant, mai no haurien pogut pensar que podria passar", afirma aquesta catalana a Corea, que assegura que aquest és un país "molt estable democràticament". "No s'ho esperaven que pogués passar, va ser una sorpresa per a tothom, per a la gent de tots els partits, fins i tot de la dreta —el partit del president Yoon"—, afegeix. En aquest sentit, L. afirma que el context polític en el qual ha passat és el d'un president "amb l'aigua fins al coll durant els últims mesos", assenyalat "amb proves" per presumptes escàndols sobre ell i el seu entorn. L'"excusa" sobre la ingerència de Corea del Nord, segons l'entorn autòcton d'aquesta professora de llengua, és "ridícula".
"El metro i els carrers, gairebé buits"
El dia de després, explica L., els carrers de Seül eren "molt buits". Moltes persones es van quedar a casa teletreballant i d'altres ni tan sols han portat l'escola als seus fills. "Vaig sortir al matí perquè tenia consulta amb el metge i el metro i els carrers eren gairebé buits. A les 8.00 h no hi havia pràcticament cotxes, quan habitualment hi ha retencions. La gent estava en standby", relata. Aquest dijous, afegeix, ja tot estava més normalitzat. "No sé si la cosa es calmarà, ara els diputats de dretes donen suport al president i a la moció de censura li falta un grapat de vots per prosperar", explica. El seu marit coreà afegeix que creu que n'hi ha un 50% de possibilitats i que les pròximes hores seran clau per dirimir què passarà. Sobre les manifestacions massives que s'han donat en contra de la maniobra de Yoon, Débora precisa que és estrany que els coreans surtin als carrers i que quan ho fan és per motius greus i "sol tenir molta influència política". De Yoon, valora aquesta catalana a Corea que es defineix d'esquerres, la seva percepció és dolenta. El seu marit és de la mateixa opinió, mentre que assenyala que les seves amistats coreanes de dretes valoren positivament algunes de les seves mesures, com reformes contra immigració o eliminar el Ministeri d'Igualtat.