“De Badalona a Fairfax hi ha una gran diferència. És com el que es veu a les pel·lícules, les casetes de suburbi amb jardí… però quan surts al carrer no hi ha ningú, has d’agafar el cotxe fins i tot per agafar el metro. Trobo a faltar sortir a caminar, veure gent pel carrer…” Ho explica la catalana Àngels Natal, professora d’espanyol que fa 17 anys que viu a un suburbi de Virginia proper a Washington D.C i que votarà per tercera vegada als Estats Units el proper 5 de novembre. Les paraules de l'Àngels, o un passeig per un barri residencial del D.C entre carbasses, teranyines i esquelets de Halloween decorant les cases, cartells de Kamala Harris i cérvols i esquirols que saltironegen, remeten a la recent exposició de Suburbia que va tenir lloc al CCCB de Barcelona. El somni o malson americà de la casa, el jardí, l'aïllament familiar i el contacte amb la natura.
Ens recull en el seu cotxe i passem per l’escola on treballa, també com a les pel·lícules compta amb uns molt cuidats i extensos camps de futbol americà. “Alguns es passen el dia fent esport i no fan molt de cas a les classes”, reconeix. I arribem a un Starbucks a un centre comercial desangelat on dues amigues seves nord-americanes, l'Emily i l'Inga, fan el cafè.
Les tres son votants convençudíssimes de Kamala Harris i les tres tenen por al que pugui passar si Donald Trump torna a la Casa Blanca. L'Inga només es pot explicar que la gent voti a Trump perquè "necessiten un macho que els hi digui com fer les coses". L’Àngels ensenya una papereta com la que ella ja ha fet servir en l'early vote, vot anticipat, on a més del president i els representants del senat ha escollit el consell escolar del municipi, l’alcalde i una esmena del govern de l’estat per deixar sense impostos les viudes dels militars.
“He votat a Kamala Harris perquè soc d’esquerres i el senyor Trump no em sembla un bon candidat, les coses que diu, les barbaritats que diu i l’experiència que hem tingut com a president”, defensa. “Kamala és una dona que mira per la salut de les dones, per la democràcia, pels drets socials, per coses que tenen un sentit lògic. Trump en canvi posa els immigrants al mateix sac, diu que tots son delinqüents, o les coses que diu sobre les dones. És inacceptable que no puguin avortar amb la seva vida en risc. També les persones trans o LGTBIQ tenen por”, reflexiona.
Al seu entorn, diu, “tot és política i sempre es parla de política”. Tot i que a l’escola no pot expressar les seves opinions polítiques als nens, les visions s’acaben expressant en clubs “d’un color i de l’altre” i també afecta al dia a dia. Per exemple, es pregunten què pot passar amb els alumnes sense papers que fan classe a l’escola o si Trump permet que els professors portin armes. “No hi estic d’acord amb això. El que sí que ja tenim és un protocol per si hi ha un tiroteig. Hem d’abaixar les persianes i allunyar-nos de les portes i finestres”, relata.
La relació amb els 'trumpistes'
Tot i que no té molts amics que donin suport a Trump, sí que té familiars del marit en els Estats Units més rurals, que tenen al ranxo un pòster de Trump com si fos Rambo. “Son gent que només mira la Fox i les notícies positives sobre Trump, m’hi puc portar bé sempre i quan no parli de política, perquè no enraonen”, explica. "Jo puc entendre que canviessin de demòcrates a republicans, però de republicans a extremistes de Trump també n'hi ha un salt".
L’Àngels va venir fa 20 anys als Estats Units per un projecte d’una escola de portar professores de fora del país a ensenyar castellà i el darrer any d’estada es va enamorar del que avui és el seu marit. Després de tornar a Badalona, va decidir fa 17 mudar-se definitivament als Estats Units.
Quan es va casar amb el seu marit, va obtenir la green card, residència permanent, i cinc anys després tens accés a la ciutadania. “Et fan un examen, t’has d’aprendre unes 100 o 150 preguntes sobre com funciona el país i te’n fan deu. Si n’encertes sis, passes l’examen”, explica.
Enyora la gent pel carrer i l’estil de vida de Catalunya, però destaca que, com a professora, “hi ha moltes més possibilitats laborals als Estats Units”.
Una investigadora amb "més oportunitats"
A l’altra punta del metro que connecta la perifèria amb el D.C, a Bethesda, a l’estat de Maryland, l’Isabel Quintanilla, investigadora en biomedicina de 36 anys procedent de Montmeló, està a punt de votar per primera vegada i pensa igual en aquest sentit que l’Àngels. “Aquí hi ha moltes més oportunitats professionals per gent que treballa a la recerca com jo, tant en l’àmbit públic com en el privat”, explica.
Ella també va arribar als Estats Units per amor després de conèixer la seva actual parella, el Sam, mentre estudiava un doctorat l’any 2016, i també votarà, convençuda, per Kamala Harris. “Ens hi juguem molts drets en funció de qui guanyi: drets reproductius, el paper dels Estats Units en conflictes…Votarè el partit demòcrata perquè és el que més em representa”, explica.
Entorn de la capital, “la política es viu molt intensament”, diu l’Isabel, i creu que potser per això tant Maryland com Districte Capital son estats aclaparadorament demòcrates. “Aquest any està massa polaritzat, hi ha molta tensió”, reconeix.
Com l’Àngels, l’Isa també va demanar la ciutadania cinc anys després d’obtenir la residència permanent tot havent-se casat amb el seu marit. No se sent nord-americana i gran part dels seus amics son de fora. “Les relacions aquí son més frívoles, trobo a faltar l’autenticitat dels catalans”, reconeix.
Tot i que son les seves primeres eleccions com a electora, l’any 2020 ja va viure, encara no com a ciutadana dels Estats Units, l’elecció del Biden amb dues sensacions contraposades. La primera, quan es van conèixer els resultats, amb “D.C convertida en un festival, tothom als carrers, amb música en directe, l’ambient era molt bonic i em va recordar a quan Espanya va guanyar el Mundial l’any 2010”, recorda.
I l’altra, l’assalt al capitoli del 6 de gener, amb una sensació “que no es podia controlar aquesta gent” i “moments de pànic” dins l’edifici, tal com li han explicat familiars que hi treballen. Aquest any, espera que no es tornin a produir aquests incidents, perquè “la ciutat ara ja està avisada i hi haurà més seguretat”.