Ara que els països membres de la Unió Europea (UE) estan valorant si aprovar o no l'oficialitat del català a la UE, el departament d'Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya ha guanyat un gran protagonisme com a element de pressió. Ara bé, aquesta no és només la seva tasca. Per explicar quines són totes les funcions de les 21 delegacions catalanes desplegades arreu del món, el periodista Jofre Llombart ha convidat Eva Doya Le Besnerais, delegada del Govern a França, Krystyna Schreiber, delegada del Govern a Europa Central i Josep Vives, delegat del Govern al Con Sud, a una taula rodona al plató d'ElNacional.cat.
D'entrada, Schreiber ha assenyalat que la seu que ella encapçala es troba a Viena, però que la delegació que ella representa també cobreix països centreeuropeus com ara Eslovènia, Polònia, Eslovàquia, República Txeca i Hongria. I ha explicat que les delegacions es dediquen a impulsar projectes entre Catalunya i els països amb delegació catalana. Iniciatives de tota mena: econòmiques, socials, culturals, acadèmiques... “Catalunya té un avantatge respecte al funcionament tradicional de les ambaixades perquè treballem en tots els sectors, en tota la societat, en tots els àmbits i tenim la capacitat de moure’ns en tots els diferents nivells. Això ens permet impulsar aliances i reaccionar molt ràpidament”, ha assenyalat.
Les delegacions tiren endavant projectes de cooperació econòmica, social i cultural entre Catalunya i els països on es troben
Una de les iniciatives de la seva delegació que Schreiber ha destacat és una col·laboració amb l’Acadèmia Regional de les Nacions Unides. "Ells donen beques a estudiants perquè puguin fer projectes d’investigació durant nou mesos, amb els comissaris de les Nacions Unides. Gràcies a la feina de la delegació, hi ha un acord bilateral amb el Departament d’Universitats i Recerca que permet que 46 estudiants catalans participin en aquest projecte. És una promoció de talent català en l'àmbit internacional”.
Schreiber també ha indicat que existeixen moltes diferències entre els països que gestiona la Delegació del Govern a l'Europa Central. Alhora, però, també ha remarcat que existeixen forts vincles entre Catalunya i determinats països. Sobre aquest punt, ha afirmat que Catalunya comparteix una relació històrica amb Àustria arran de l'exili de 1714. I ha afegit que existeix una gran relació de fraternitat entre Catalunya i Eslovènia. Ho ha exemplificat, tot explicant que la consellera Serret ha estat rebuda per la ministra de Justícia eslovena en una visita oficial.
Existeixen forts vincles entre Catalunya i determinats països com per exemple Eslovènia
Al seu torn, Vives, delegat del Govern a l'Argentina, ha subratllat que treballa per "situar-nos al món com el que som, una nació". Sobre aquest punt, ha afegit que les delegacions abasten tots els àmbits de la relació diplomàtica. "Els catalans que viuen en altres països esperen que els acompanyem, que els ajudem en les seves activitats i que fem d’amplificadors de la seva feina. I que d’alguna manera els valorem enmig de la seva societat", ha explicat.
Una de les tasques principals de les delegacions, segons Vives, és acostar els catalans que arriben a un país determinat a la comunitat catalana del lloc en qüestió. I això es fa a través dels casals catalans. "Només a Argentina hi ha 15 casals catalans", ha afirmat Vives.
Doya Le Besnerais ha aprofitat l'avinentesa per remarcar que "Catalunya és un actor potent dins les relacions internacionals". També ha assegurat que "ens posicionem per aconseguir el màxim per al nostre país i per als catalans que es troben a fora”.
Dit això, ha posat l'accent en tota la feina que està fent la delegació en l’eix mediterrani per facilitar totes les relacions que Catalunya té a nivell mediterrani, ja sigui amb la regió sud, amb Marsella o amb Occitània. "Estem arribant a acords de col·laboració que ens permeten avançar en àmbits importants com la sostenibilitat, la transició energètica...", ha reblat.
Sobre la feina que porta a terme la delegació a l'eix mediterrani, Le Besnerais ha detallat que hi ha dues maneres de llegir la seva importància. "D'una banda, el podem llegir des del punt de vista de situar el Mediterrani a l'agenda europea. Hi ha una certa tendència europea a mirar cap al nord. De l'altra, per la seva importància en sostenibilitat. I és que hi ha solucions de caràcter global que poden provar-se a la Mediterrània", ha explicat.
Si vols saber més sobre l'acció de Catalunya a l'exterior, no et perdis l'entrevista a la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret.