L'última trucada va durar 30 segons. Temps just per saludar i preguntar si tots estaven bé. Però per a la petita població cristiana de Gaza, la trucada del papa Francesc va ser un raig d'esperança que va brillar al mig dels horrors de la guerra. Cada dia, des del començament de la guerra fa 18 mesos, el Papa trucava a l'Església de la Sagrada Família a la ciutat de Gaza al voltant de les 8 del vespre, segons declarava a la CNN el pare Gabriel Romanelli, rector de l'única parròquia catòlica del territori assetjat. La majoria dels dies, la trucada durava uns 15 minuts, durant els quals el Papa parlava amb els líders de l'església i amb alguns palestins refugiats a l'església.
Pels palestins, es va convertir en un recordatori diari que Gaza no ha estat oblidada. "Ens demostra la seva paternitat. És molt proper a nosaltres", deia Romanelli. “Durant més d'un any i mig, durant aquesta guerra –aquesta horrible guerra–, ens va cridar constantment, instant a la pau i enviant les seves benediccions a tot el poble de Gaza”. Des del principi, Francesc va exigir repetidament la fi de la guerra i va criticar obertament el setge israelià al territori. En el seu missatge de Pasqua, el dia abans de morir, va desitjar que "la llum de la pau irradiï per tota Terra Santa i el món sencer".
“Penso al poble de Gaza, i en particular a la seva comunitat cristiana, on el terrible conflicte continua causant mort i destrucció, creant una situació humanitària dramàtica i deplorable”, deia el missatge de Francesc. "Faig una crida a les parts en conflicte: decretin un alto el foc, alliberin els ostatges i acudeixin en ajuda d'un poble afamat que aspira a un futur de pau!".
L'Església de la Sagrada Família a Gaza s'ha convertit en un refugi per a la petita comunitat cristiana de l'enclavament. Desplaçades pels bombardejos israelians, les famílies cristianes han recorregut a la parròquia com un lloc on trobar relativa seguretat. Tendes de campanya improvisades omplen el pati abarrotat, mentre que el sòlid edifici de l'església domina els fràgils refugis. Segons l'església i el Ministeri de Salut de Gaza, els atacs israelians han matat uns 20 membres de la petita comunitat cristiana de l'enclavament. Alguns nens musulmans i les famílies també han acudit a l'església, segons l'església. “Sa Santedat el Papa no era una persona comuna”, explicava Musa Antone, resident cristià de Gaza. "Era un home de fe que indagava tant sobre cristians com sobre musulmans".
Comunitat catòlica a Gaza
Durant anys, detallava Antone, Francesc va enfortir la comunitat cristiana. "Es preocupava per tota Gaza, donant seguretat i força a la comunitat cristiana perquè no abandonés Gaza", va declarar Antone a CNN. La comunitat, que al seu dia comptava amb diversos milers de membres, es va reduir a mesura que més cristians decidien marxar. El papa, explicava Antone, va ajudar a mantenir-la viva. “És cert que hem perdut el cos, però no el perdrem com a esperit”, va dir Antone.
El maig del 2014, Francesc va fer la seva única visita a la Cisjordània ocupada. Mai va visitar Gaza, però l'Església de la Sagrada Família va descriure la preocupació per l'enclavament com l'"ansietat d'un pare pels seus fills".
La població catòlica mundial ronda els 1.400 milions. A Gaza, queden menys de 1.400 cristians, i el nombre de catòlics encara és menor: una minoria gairebé invisible en una societat palestina majoritàriament musulmana. El papa Francesc els podria haver passat per alt, ja que representaven menys del 0,0001% de la seva feligresia mundial. Podria haver-los visitat amb menys freqüència. Però no ho va fer. Malgrat tot, Francesc ha mort sense veure la pau a Gaza (i a Ucraïna).