La valoració del president dels EUA, el demòcrata Joe Biden, està caient al seu país després de la crisi de l'Afganistan, i la precipitada retirada de les tropes nord-americanes, amb la consegüent conquesta del país per part dels talibans. El sondeig també coincideix amb la mort de prop d'una vintena de soldats americans a Kabul, en un atemptat del Daesh.
Segons el portal RealClearPolitics, un dels especialitzats a publicar enquestes, la valoració de Biden ha anat tendint a la baixa, en una tendència que s'ha accelerat a finals d'agost i principis de setembre. Actualment el 49,2% d'americans el desaprova, mentre que el 45,8% l'aprova. Les dades contrasten amb principis de juny, quan l'aprovació era del 53,6%, mentre que els qui el desaprovaven se situaven només en el 42,3%.
En una compareixença a la Casa Blanca, Joe Biden va argumentar el 16 d'agost la seva decisió de retirar les tropes nord-americanes de l'Afganistan. Després que el país va caure en mans dels talibans, Biden va defensar que "després de 20 anys, he après de la manera més dura que mai hi hauria un bon moment per retirar les tropes nord-americanes", però que "no té sentit" que els seus militars lliurin una guerra "que les mateixes forces afganeses no estaven disposades a lluitar".
"Més ràpid del que s'esperava"
Biden va admetre en el seu discurs que el triomf dels talibans s'ha produït "més ràpid" del que s'esperava. Paral·lelament, va voler subratllar que "els líders polítics de l'Afganistan s'han rendit i les seves forces militars han col·lapsat". Davant d'aquest escenari, es va preguntar: "Quantes generacions més d'americans han de lluitar a la guerra de l'Afganistan? Quantes vides més hem de perdre?". Biden va reconèixer que serà "criticat" per haver adoptat la decisió de retirar la presència militar permanent dels Estats Units, però considera que és el que calia fer. "Tinc clar que no repetiré errors que hem comès en el passat", va indicar el president nord-americà.
Paral·lelament, Biden va treure pit de "la missió nord-americana" a l'Afganistan. "Vam anar per aconseguir que deixés de ser una base d'Al-Qaida", un objectiu que, segons el màxim mandatari dels Estats Units, tenia el seu país. En canvi, va negar que "la missió a l'Afganistan fos crear una democràcia unificada i centralitzada", cosa que no s'ha aconseguit tot i que sí que es va permetre que les nenes acudissin a escola.
Xina i Rússia
La sortida dels EUA ha canviat la geopolítica de la zona, amb una més gran influència de la Xina i de Rússia. Els talibans mantenen especialment bones relacions amb la Xina. El portaveu de l'organització insurgent talibana, Suhail Shaheen, va definir al juny la República Popular de la Xina com un país amic, de qui esperen que col·labori en la reconstrucció de l'Afganistan. Fins i tot es comprometen a garantir que els inversors, i els treballadors xinesos no correran cap risc en el territori controlat per ells. Durant l'entrevista també li preguntaven pel ETIM, el grup terrorista fundat per gihadistes uigurs a l'oest de la Xina. I la seva resposta va ser clara i contundent: no permetran que des de l'Afganistan es posi en risc la seguretat nacional de la República Popular.
Biden va començar el mandat amb un ample suport popular, després de l'etapa del republicà Donald Trump.