Hi ha pocs dubtes sobre qui guanyarà el caucus presidencial republicà a Iowa aquest dilluns. Però als Estats Units sempre hi ha marge per a les sorpreses. Donald Trump és el que té més números per acabar liderant els republicans, el que està en joc és el percentatge de vots o marge que obtindrà respecte dels altres candidats. Entre els principals rivals hi ha el governador de Florida Ron DeSantis i l'exambaixadora dels EUA a l'ONU Nikki Haley.
D'aquesta manera, doncs, aquest dilluns els veïns de l'estat d'Iowa es reuniran a 1.700 escoles, esglésies, poliesportius i altres centres de votació, com cafeteries, per decidir quin candidat mereix els 40 primers delegats que s'enviaran a la Convenció Nacional Republicana, que triarà al juliol al seu candidat per ocupar la Casa Blanca. Les enquestes, per ara, donen un clar avantatge a Trump i situen a DeSantis i Haley en segona i tercera posició. El governador de Florida és qui més energies ha posat en la seva campanya, tal com destaca La Vanguardia.
Les nits difícils d'Iowa
El caucus d'Iowa sempre ha tingut una importància especial per a l'elecció del candidat republicà, però en els últims temps han crescut les veus que qüestionen el poder de les votacions. En tot el país, hi ha 150 milions de persones registrades per votar, mentre que a Iowa aquest número és només de 2 milions i s'estima que aquesta nit només hi participaran entre 200.000 i 300.000, tal com constata Efe. Malgrat això, hi ha més elements de distorsió. Tal com destaca també el The New York Times, aquesta ha estat una dècada complicada per a les assemblees partidàries o caucus d'Iowa. El 2012, Mitt Romney, governador de Massachusetts, va ser declarat guanyador del caucus republicà, però 16 dies després, el Partit Republicà de l'estat, que tenia dificultats per comptar els vots perduts, va dir que Rick Santorum, l'exsenador per Pensilvània, en realitat havia quedat en primer lloc. L'assemblea partidària demòcrata del 2020 es va convertir en un desastre, plena d'errors de recompte, i la brigada de periodistes que havia anat a Iowa va marxar abans que es coneguessin els resultats finals.
Per altra banda, a més, demogràficament, aquest primer estat no representa la diversitat del país: als EUA el 16,3% de la població és hispana i el 13,6% afroamericana, mentre que a Iowa només hi ha un 5% d'hispans i un 3,4% d'afroamericans, segons les dades del darrer cens, de les que es fa ressò la mateixa agència.
Les claus per entendre el caucus d'Iowa
El primer que cal entendre és que un caucus no són unes eleccions primàries. L'advocat Rob Sand, que supervisa l'organització d'aquest procés, explica a Efe que les assemblees són un acte col·lectiu, en què el grup debat i decideix per un candidat, mentre que les primàries són individuals. En aquest sentit, destaca que és una decisió "en conjunt". No hi ha un horari de votació i tampoc paperetes per dipositar a urnes. Un cop els veïns es reuneixin aquesta nit, el debat per triar un candidat es pot estendre durant hores. La decisió no és individual, sinó en grup. Una vegada comença la reunió, els representants de les campanyes donen arguments a favor del seu candidat. Aleshores, els electors se separen formant grups per a col·locar-se en un lloc específic de la sala i mostren el seu suport. També hi ha un lloc designat per als indecisos, que també és una opció.
El caucus d'Iowa és important, però no determinant. El seu pes és més aviat simbòlic. Tal com destaca Efe, conclosos tots els caucus, el Comitè Nacional Demòcrata (DNC) calcula quants delegats s'emporta cada candidat. Als EUA, els electors no trien directament mitjançant el seu vot el candidat del seu partit en un procés de primàries, sinó que releguen aquesta responsabilitat en els delegats, el nombre dels quals varia depenent de l'estat. Hi ha estats com Califòrnia i Nova York que atorguen un gran nombre de delegats, mentre que el valor dels altres, com Iowa, és simbòlic. Un simbolisme que recau en el fet que és el primer i obre les votacions cap a la cursa presidencial que culminarà el 5 de novembre. Ara bé, The New York Times, el simbolisme va quedar tacat i les pors ara són les de no caure una altra vegada en la desconfiança del sistema de votació.