Vuitanta anys després que el Grup Mounchain, format per 23 membres de la resistència contra els nazis a França, fos afusellat, l'Estat francès li ret homenatge obrint-li les portes del Panteó de París. Els noms dels 23 antifeixistes han estat inscrits al Panteó i així Celestino Alfonso, comunista i membre del grup, es converteix en el primer espanyol a rebre aquest honor i reconeixement.
El grup al qual pertanyia Alfonso rebia el nom del seu líder: Missak Manouchian. Aprofitant el 80 aniversari de tot el grup, els fèretres de Manouchian, un poeta d'origen armeni, i de la seva esposa Melinée, han estat col·locats al cor del monument en què França honra símbols de la seva història, i també s'inscriuen els noms de la resta de resistents.
Qui va ser Celestino Alfonso?
Alfonso era membre d'un "grup especial dirigit per Manouchian que realitzava accions de guerrilla urbana contra importants figures de l'Exèrcit alemany", segons exposa a EFE Manuel Mingot, arxiver del Museu de la Resistència Nacional situat a Champigny sur Marne, a la perifèria est de París. L'espanyol, amb el pseudònim de 'Pierrot' i el número secret d'identificació 10.608, va integrar aquest grup especial d'executors juntament amb el polonès Marcel Rajman i l'alemany antinazi Leo Kneler.
El més famós dels seus atemptats va ser l'assassinat, el 28 de setembre de 1943, del coronel de les SS Julius Ritter, responsable a França del Servei de Treball Obligatori (STO), una institució enormement impopular a França creada pels ocupants perquè els joves francesos treballessin per la força per a l'Alemanya nazi.
El Grup Manouchian estava format per comunistes estrangers, molts jueus, integrat en l'organització FTP-MOI (Franc Tiradors Partisans-Mà d'Obra Immigrada). Durant el 1943 va ser la unitat més activa de la resistència a París, amb atemptats contra oficials nazis i descarrilaments de trens. Tots van ser detinguts a la tardor de 1943 durant una sèrie de grans batudes de la policia francesa col·laboracionista, i condemnats a mort després d'un simulacre de judici. Els 22 homes van ser afusellats el febrer de 1944 a la fortalesa de Mont Valérien a Suresnes, als afores de París, mentre l'única dona, Olga Bancic, va ser enviada a Alemanya per ser decapitada.
Les últimes paraules a la seva família
Abans de ser executats, es va permetre als condemnats donar un últim missatge a les seves famílies. El Museu de la Resistència guarda la carta que Alfonso va escriure a la seva família: pares, esposa, fill i germanes. "Només soc un soldat que mor per França. Us demano que tingueu molt de coratge, com en tinc jo, la meva mà no tremola, sé per què moro i estic molt orgullós".
Després de l'execució d'aquests 23 membres de la resistència, les forces d'ocupació nazi van tractar de fer servir el cas per fer propaganda contra qualsevol mena d'oposició. Tanmateix, l'efecte va ser el contrari. Els nazis van publicar l'anomenat "Afiche Rojo", un cartell de propaganda famós a França i que mostra deu membres del grup, als quals assenyala com a estrangers, comunistes i jueus per intentar desacreditar la resistència. La població posava flors als peus dels cartells enganxats al carrer o escrivien sobre ells per honrar-los. Els francesos "els consideraven uns herois", resumeix Mingot.