Després d’un escrutini de gairebé tres dies, els dos grans partits de centredreta han guanyat les eleccions a Irlanda i tot apunta que tornaran a formar una coalició de Govern. El Sinn Féin, el partit nacionalista més a l'esquerra i que va guanyar en vots el 2020, cau a la tercera posició.
El Fianna Fáil, el partit que més temps ha governat Irlanda, torna a ser primer, amb el 22% del vot, superant el seu soci de govern el Fine Gael, de l'actual primer ministre Simon Harris, que ha obtingut al voltant del 21% dels vots. El Sinn Féin es queda només en el 19%, cinc punts per sota del 2020, segons les dades de l'escrutini gairebé complet.
Aquest escenari, obre la porta a què els dos partits de centredreta tornin a formar una nova coalició amb el suport dels grups petits del Dáil Éireann, per arribar als 88 escons de la majoria de la cambra baixa irlandesa. Fins ara governaven amb els Verds, que han perdut molts suports en aquests comicis, fent que les opcions de pacte siguin més probables amb els laboristes, els socialdemòcrates o amb tots dos partits.
El primer ministre paga cara una crisi d'última hora i les disputes internes enfonsen el Sinn Féin
El Fine Gael liderava fins ara la coalició de govern, però en els darrers dies de campanya ha perdut pistonada per una polèmica del primer ministre Simon Harris en un supermercat. Allí el va interpel·lar una treballadora social d'una fundació dedicada a les persones amb discapacitat, que li va recriminar que el Govern hagi mantingut les retallades als empleats d'organitzacions com la seva que donen serveis a l'Estat. El primer ministre va negar les paraules de la dona de males maneres, en un vídeo que s'ha escampat com la pólvora per les xarxes socials i que li pot haver costat les eleccions.
La caiguda a la tercera posició del Sinn Féin podria ser fruit de diversos escàndols dins del partit. La campanya de la líder Mary Lou McDonald s'ha vist entelada en les darreres setmanes per les cartes de recomanació a un antic portaveu condemnat per abús de menors, la renúncia per missatges “inapropiats” d'un exsenador d'Irlanda del Nord a un menor, i els intents d'encobrir investigacions i disputes internes. El partit nacionalista d'esquerres, que defensa la unificació amb Irlanda del Nord, també té una base de suport rural que inclou catòlics conservadors, i podria haver perdut el seu suport per haver fet costat al Govern en incloure a la Constitució una definició de família no basada en el matrimoni, i les posicions poc clares en immigració, una qüestió que preocupa als irlandesos.
Qui ha aprofitat les crisis de les formacions rivals ha estat el Fianna Fáil, el partit nacionalista que ha governat més temps des de la independencia d'Irlanda, tindrà la clau per escollir el primer ministre. Almenys per als pròxims dos anys si els dos grans partits es tornen a dividir el mandat. Qui més paperetes té és Micheál Martin, fins ara ministre d'Exteriors i que va ser primer ministre entre 2020 i 2022.
Un llarg escrutini
Tot i que les eleccions es van celebrar el divendres, l'escrutini s'ha allargat fins a aquest dilluns, per culpa que Irlanda utilitza un sistema de representació proporcional anomenat vot únic transferible (PR-STV), que permet als votants classificar els candidats segons la seva preferència. Els votants elegeixen candidats en ordre de preferència en districtes on s'elegeixen entre tres i cinc diputats. Per a guanyar un escó, un candidat ha d'aconseguir un llindar que varia segons una fórmula en cada districte. Això significa que “prestar” un vot de segona preferència té el poder de traduir-se en escons al Dáil.
L'escrutini va per diverses rondes: primer es compten les preferències principals, i, si un candidat supera el llindar, la resta dels seus vots es redistribueix segons les altres preferències indicades pel votant. En cas que cap candidat arribi al llindar, l'aspirant amb menys vots és eliminat, i els seus vots es transfereixen als altres. Aquest procés es repeteix fins que s'assignen tots els escons amb la idea de minimitzar el “desaprofitament” de vots. Però amb tanta ronda, el resultat final de les eleccions triga a saber-se diversos dies.
Enguany, a més, hi havia fins a una vintena de candidats en cada districte per la multiplicació dels anomenats candidats independents, ja que se’n presenten uns 171 entre tots els districtes. Per exemple, el Sinn Féin va demanar el vot per la seva formació o per les altres d'esquerres si es volia fer un vot de càstig a l'actual govern de la dreta, i evitant donar suport als candidats independents.