El president francès, Emmanuel Macron, ha trigat nou dies a triar un nou primer ministre, després de la moció de censura de dimecres passat, que va tombar el conservador Michel Barnier i el seu govern. Macron ha nomenat al càrrec François Bayrou, líder del partit centrista MoDem, després de dies de negociacions amb els partits, en què han estat exclosos els extrems: la formació d'extrema dreta de Marine Le Pen i La França Insubmisa, liderada per Jean Luc Mélenchon.
Bayrou, de 73 anys, es convertirà en el quart cap de l'Executiu des de començament d'any i substituirà el conservador Michel Barnier, nou dies després de la moció de censura que va fer caure el seu govern, el més efímer del país des de la Segona Guerra Mundial. Bayrou es va presentar a les eleccions presidencials el 2002 amb Unió per la Democràcia Francesa (UDF), l'origen de MoDem, i va repetir el 2007 i el 2012. És un líder de centredreta, va ser ministre d'Educació al govern d'Edouard Balladur. El 2007 va fundar MoDem (Moviment per la Democràcia), amb el qual es va presentar als comicis. El 2012 va donar suport a la segona volta al socialista François Hollande i el 2017 va donar suport a la candidatura d'Emmanuel Macron. Des de llavors ha format part dels aliats, juntament amb Horizons.
Qui és François Bayrou?
Nascut a prop de Pau, bressol del seu admirat monarca, el nou primer ministre també té al davant una tasca tan titànica, la de reconciliar tres camps que bloquegen la vida política del país, cosa que posaria una cirereta esplendorosa a quatre dècades d'una carrera que ha discorregut en l'àmbit local, al Parlament Europeu i en dos ministeris.
Tres vegades candidat a l'Elisi, Bayrou va trobar a Emmanuel Macron l'encarnació de la seva aspiració política, la d'una figura que trenqués el mapa partidista del país, cosa que el va portar a fer un pas enrere en les seves ambicions presidencials i convertir-se, des de molt aviat, en un dels seus més fidels aliats, destaca Efe. A 73 anys, la mateixa edat que el seu antecessor al càrrec, Michel Barnier, Bayrou haurà de maximitzar el seu credo ideològic: trencar línies entre l'esquerra i la dreta per crear sinergies que sublimin les forces del país.
Una màxima que l'ha convertit en el principal exponent del centre polític del país, a qui s'ha esforçat a crear un lloc propi des que va heretar el lideratge de la democristiana UDF, un moviment de centredreta el principal èxit del qual havia estat enlairar l'Elisi Valéry Giscard d'Estaing el 1974.