El primer ministre del "Land" de Renània del Nord-Westfàlia, el centrista Armin Laschet, ha guanyat avui l'elecció com a nou president de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de la cancellera alemanya, Angela Merkel. Laschet, representant del continuisme i avalat pel ministre de sanitat, Jens Spahn, es va imposar en la segona volta de la votació telemàtica dels delegats del partit davant del dretà Friedrich Merz.
El tercer aspirant, l'així mateix centrista, Norbert Röttgen, havia quedat fora en la primera volta de les votacions. Laschet, vicepresident del partit, que en la primera ronda havia quedat alguna cosa per sota de Merz, va obtenir en la segona i definitiva 521 vots, davant els 466 del seu rival i enemic històric de la cancellera.
Via continuista
Amb això es va imposar la via continuista, davant el que hagués estat un gir clarament dretà en el partit que ha liderat la majoria dels governs de la República Federal d'Alemanya (RFA), estat previ a la reunificació.
Laschet s'havia dirigit als delegats abans de la votació en un to molt personal, va recordar els orígens miners de la seva família -que semblava marcar les diferències respecte al multimilionari Merz- i va alertar contra la polarització, els extremismes i situacions com l'ocorreguda als Estats Units, amb l'assalt al Capitoli de seguidors del president sortint, Donald Trump.
En la ronda de preguntes dels delegats als tres candidats va comptar amb el suport explícit de Spahn, que va demanar el vot per al primer ministre. El dia anterior, en el seu discurs de salutació als delegats, Merkel ja havia fet al·lusió a l'"esperit d'equip", la qual cosa es va interpretar com un suport més o menys directe a aquest tàndem.
Els tres candidats s'havien presentat davant dels 1.001 delegats en format virtual, amb discursos d'uns 20 minuts de durada, al que va seguir la primera votació telemàtica i després la de desempat.
L'elecció del nou líder de la CDU és un pas definitiu cap a la definició del candidat del bloc conservador per a les eleccions generals del pròxim 26 de setembre.
Des de fa dècades, la candidatura comuna es consensua amb la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), al líder del qual i primer ministre del "Land", Markus Söder, s'atribueixen aspiracions a lluitar per la Cancelleria.
El líder bavarès és, juntament amb el ministre Spahn, entre els polítics més ben valorats per la ciutadania, només superats en aquest suport popular per la mateixa cancellera.
Malgrat la victòria de la via centrista, amb l'elecció del nou president es tanca de facto l'"era Merkel" al capdavant del partit. La líder alemanya va liderar la CDU entre el 2000 i 2018, any en què va agafar les regnes del partit la seva preferida per a una successió ordenada, la llavors secretària general i ara ministra de Defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer.
Aquesta via continuista o successió planificada es va frustrar fa aproximadament un any, enmig d'una forta crisi de lideratge per part d'AKK -com es denomina Kramp-Karrenbauer, que va anunciar la seva retirada com a presidenta el partit i va renunciar a lluitar per la candidatura en les generals.