El cas de suborns de Marroc i Qatar a alts càrrecs del Parlament Europeu podria donar un tomb important i d'aquí poc es podrien començar a conèixer més detalls sobre aquesta complexa trama. Aquest dimarts s'ha fet públic que el principal implicat i considerat el "cervell" de la trama, l'exeurodiputat socialista italià Antonio Pier Panzeri, ha arribat a un acord amb la policia belga per obtenir una rebaixa de condemna a canvi d'explicar el funcionament d'aquesta estructura que ha penetrat fins a les entranyes de les institucions europees.

Panzeri és l'epicentre de la investigació que està duent a terme la fiscalia belga i, segons han informat aquest dimarts l'exparlamentari ha arribat un acord pel qual donarà informació als investigadors sobre el modus operandi de la trama de suborns en el qual estaven implicats eurodiputats, entre ells l'exvicepresidenta de l'Eurocambra Eva Kaili, i assistents amb dos països en el punt de mira: Qatar i el Marroc. L'exeurodiputat socialdemòcrata està imputat i empresonat des del 9 de desembre per la seva implicació en la suposada trama corrupta. L'acord de penediment de Panzeri ha arribat just després que retirés el recurs contra la presó preventiva.

La informació que ha de donar-li als investigadors té a veure amb el modus operandi de la trama, els acords financers amb els països involucrats, les estructures que es van crear en l'entramat corrupte, els suborns oferts, o els participants, tant els que ja estan sota la lupa de la Fiscalia com els que no, entre altres, segons ha informat el ministeri públic en un comunicat. Aquesta informació podria conduir als investigadors cap a nous implicats o altres països que hagin dut a terme maniobres semblants. Per exemple, Mauritània va sortir com a tercer país implicat que va tractar de subornar a alts càrrecs de l'Eurocambra perquè prenguessin decisions a favor del país africà.

La Comissió Europea prendrà mesures per evitar més 'Qatargates'

La Comissió Europea diu estar "preparada" per posar sobre la taula una proposta per a la creació d'un òrgan comú d'ètica que eviti casos de corrupció com el 'Qatargate' a les institucions europees. En un debat sobre la trama de suborns de Qatar i el Marroc a l'Eurocambra, la comissària d'Interior, Ylva Johansson, ha defensat que calen normes "fortes" i "uniformes" que s'apliquin a totes les institucions europees, unes regles que estarien "salvaguardades" per l'òrgan comú d'ètica. En la seva intervenció, Johansson ha dit que l'executiu comunitari està "en contacte constant" amb l'Eurocambra i el Consell i que està "preparada per presentar una proposta".

Els eurodiputats implicats en el 'Qatargate', a punt de perdre la immunitat

El Parlament Europeu va iniciar aquest dilluns el procés per retirar la immunitat als implicats i investigats pel cas del Qatargate. La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va anunciar davant el ple de l'Eurocambra l'inici de la retirada d'immunitat de l'italià Andrea Cozzolinno i el belga Marc Tarabella, com havia sol·licitat la justícia belga el passat 2 de gener en el marc de la recerca dels suposats suborns de Qatar i el Marroc que acumula, de moment, quatre imputats empresonats. En paral·lel, la Fiscalia Europea contra el Frau va sol·licitar a mitjans desembre l'aixecament de la immunitat de la primera imputada per aquest mateix cas, la socialista grega Eva Kaili i exvicepresidenta del Parlament Europeu.