Alguns són de San Miguel, altres d’Estrella Damm. Hi ha gent que prefereix les lager a les pale ale, i d’altres que perden el nord per una IPA. Tot i les nostres diferències, la cervesa ens agrada a la majoria de nosaltres i forma part del nostre dia a dia. Malauradament, la cervesa pot estar en perill.
El canvi climàtic està provocant una major intensitat i freqüència d’onades de calor i d’escassetat de pluges, que afectarà de forma directa la producció de cereals. S’estima que, en el pitjor escenari, la producció d’ordi es reduirà gairebé un 20%, i en països amb llarga tradició cervesera com Alemanya, Bèlgica o la República Txeca, podria a rebaixar-se fins a un 40%.
La principal problemàtica que suposaria aquesta dràstica reducció seria la necessitat de repartir l’ordi segons les necessitats del moment. Actualment gairebé un 70% de la producció global d’ordi es fa servir per alimentar el bestiar, un 16% per alimentar l’ésser humà o reservar per a futures sembres, i el 17% restant per a la producció de cervesa. Això significa que d’aquí uns anys ens podem trobar en el dilema d’haver de decidir entre alimentar el bestiar o mantenir el nivell de producció de cervesa.
Una situació semblant ja es va produir el 1516 a Baviera, quan es va introduir la llei de la puresa cervesera. Aquesta regulació pretenia impedir que els cervesers fessin servir quantitats massa elevades de blat i no n’hi hagués prou per fer-ne pa.
El resultat més evident d’aquestes tensions serà un procés paral·lel d’augment del preu de la cervesa i de reducció del seu consum. Si es confirmen aquests esdeveniments climàtics s’estima que el consum global de cervesa es reduirà en un 16%, és a dir, uns 29.000 milions de litres. El consum total d’Estats Units sencer en un sol any.
Si no canviem el rumb i reduïm la nostra petjada ecològica, ens podem trobar d’aquí no tant de temps, que el simple acte de fer una canya amb els amics es converteixi en un luxe només disponible per a les butxaques més plenes.