La Cimera de la Pau per a Gaza i la "qüestió palestina" organitzada per Egipte a l'anomenada Nova Capital Administrativa, a l'est del Caire, va culminar aquest dissabte sense una declaració final conjunta dels 34 països i organismes internacionals que van participar a la trobada. Egipte, país que va convocar la reunió, va emetre una nota en què va agrair l'esforç per buscar consensos per sobre de posicions polítiques o religioses per abordar aquesta crisi i la situació d'Israel i Palestina, i per la seva posició comuna a l'hora de “veure la importància de reavaluar l'estratègia internacional per abordar el conflicte". Les diferències entre els països participants es van fer evidents i, com era d'esperar, la premsa d'aquest diumenge ho posa de manifest i ho critica. "La cimera d'Egipte exhibeix la impotència per frenar la guerra", critica El País que comparteix una fotografia del pas de Rafah que aquest dissabte es va obrir durant una estona per deixar entrar a Gaza 20 camions amb ajuda humanitària. Uns camions que, per cert, no pal·lien ni de bon tros la misèria que s'està vivint en aquesta zona; alguns experts diuen que per ajudar realment haurien d'entrar cada dia, com a mínim, 100 camions. També una imatge a la portada del president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, saludant el president palestí Mahmud Abbas.
El protagonista de la portada de l'ABC, que no fa cap menció al conflicte entre Israel i Hamàs, és Pedro Sánchez i la seguretat que l'envolta. Segons indica el diari, el president en funcions del govern espanyol "es blinda cada cop amb més escoltes pel rebuig del carrer". El rotatiu assegura que Sánchez es mou amb una comitiva de prop d'un centenar de persones i la comprara amb la "discreció amb la que es mouen altres líders europeus com Scholz o Meloni". Per explicar la protecció de Sánchez, el diari recorre a un testimoni molt conegut, el presentador de El Hormiguero, Pablo Motos, que relata com era la comitiva que acompanyava a Pedro Sánchez en la darrera ocasió en que el va entrevistar. I això no és tot, Motos compara el president del govern espanyol amb Miguel Ángel Revilla de qui explica que no portava guardaespatlles ni en l'època d'ETA".
"La cimera sobre Gaza fracassa amb l'absència d'EUA i la falta de pes de la UE", titula El Mundo. Des d'un primer moment es va constatar entre els assistents a la reunió que hi havia una sintonia en suport a la idea de reactivar la solució dels "dos Estats" i la coexistència per al conflicte d'Israel i Palestina. Tots els que van expressar la seva opinió a l'inici de la reunió van ser categòrics a defensar les mateixes idees: la coexistència de dos Estats és l'única solució viable al conflicte, les vides civils han de ser protegides a tot arreu i l'ajuda humanitària ha de poder entrar a la Franja de Gaza. També es va notar l'abisme de sensibilitat entre el món àrab i Occident a l'hora de valorar la situació dels palestins i les responsabilitats sobre la seva situació. La cimera va acabar amb la incapacitat de pactar un full de ruta.
Sobre les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez, La Razón afirma que "Junts i ERC pressionen perquè la Moncloa accepti un mediador o relator"; el rotatiu afegeix que el PSOE no està disposat a que aquesta figura sigui algú de la comunitat internacional "com exigeix Puigdemont". El diari entrevista el president del PNB, Andoni Ortuzar, de qui destaca, també sobre les negociacions amb Sánchez, que estan "en una fase incipient, ni de negociació, si no d'intercanvi de papers". Ortuzar relata que amb el PSOE parlen "de nació, garanties, sobirania i de qui arbitra en cas de conflicte".
"La cimera per la pau no frena l'escalada bèl·lica entre Israel i Hamàs", lamenta La Vanguardia que comparteix una imatge de la salutació entre Pedro Sánchez i el president palestí. El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez va participar a la Cimera de la Pau i des d’allà va remarcar la "necessitat" de "protegir tots els civils" involucrats en el conflicte de Gaza, tant palestins com israelians. A la seva intervenció, Sánchez va reclamar també que siguin “alliberats tots els ostatges sense condicions i immediatament”, i va subratllar que “aquells que pateixen l'horror a Gaza han de rebre ajuda. Per últim, el president en funcions va reivindicar la necessitat que existeixin dos estats, Israel i Palestina, com a única solució davant el conflicte israelià, i que un i l’altre “convisquin en seguretat i en pau”. Espai també per "la crisi de l'oli" de la qual assegura que la culpa són "la sequera i els preus alts".
El Periódico destaca que "el cost i la xarxa de recàrregues frenen el cotxe elèctric". El diari porta un reportatge sobre els cotxes elèctrics dels que assegura que la transició és lenta. "L'electrificació és una necessitat dins un futur marcat per la mobilitat sostenible, i el cotxe elèctric és la gran estrella d'aquesta transformació social". El rotatiu compara el canvia al cotxe 100% elèctric amb la pròpia revolució industrial perquè és, sens dubte, un camí de no retorn. En un racó de la portada, en petit, una menció a les eleccions a l'Argentina que se celebren aquest diumenge i auguren l'auge del populisme ultra.
"Sobreviure a l'abús". Aquest és el títol del reportatge que porta aquest diumenge El Punt Avui que relata que "molts infants que han patit abusos no poden comprendre l'abast de l'agressió fins a adults" i afegeix que "l'ajut terapèutic esdevé bàsic per superar el trauma a qualsevol edat". El diari català també critica l'ajuda humanitària mínima que va entrar aquest dissabte a Gaza ja que el pas de Rafah entre Gaza i Egipte va tancar només 4 hores després d'obrir-se per deixar entrar els primers camions amb ajuda humanitària internacional a la Franja. Només van entrar 20 camions, tal com s'havia previst, amb medicaments, subministraments mèdics i aliments.
Finalment, l'Ara fa un "diari especial" amb el nom de dos dels pintors més importants de la història: Miró i Picasso. Es tracta d'una gran exposició que s'ha estrenat a Barcelona i és un projecte conjunt entre el Museu Picasso de Barcelona i la Fudació Joan Miró que es podrà veure fins al 25 de febrer de 2024. Joan Miró i Pablo Picasso, que van mantenir una estreta amistat durant més de cinquanta anys, van triar Barcelona per donar la seva obra en forma de centres d'art monogràfics. L'exposició s'organitza al voltant de sis grans eixos cronològics i temàtics i reunirà un conjunt de més de 250 obres provinents de col·leccions públiques i privades de tot el món amb l'objectiu de mostrar dos al costat de l'altre dos artistes que van transformar amb veu pròpia i una intensitat plàstica sense precedents, l'art del segle XX.
