L'abisme transatlàntic sobtat sobre Ucraïna quedarà al descobert dilluns quan els funcionaris nord-americans iniciïn converses preliminars a Riad amb els seus homòlegs russos sobre un alto el foc. Al mateix temps, Emmanuel Macron serà l'amfitrió d'una cimera de potències de defensa europees a París per exigir que els Estats Units posin fi al bloqueig d'Europa i Kíiv en aquest procés. Les converses entre els Estats Units i Rússia precedeixen una reunió prevista aquesta setmana entre el ministre d'Afers Estrangers rus, Sergei Lavrov, i el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, la primera reunió entre els dos països en més de dos anys. A Europa hi ha temors que Rússia, a través de les converses amb els Estats Units, reprengui el pla d'imposar la neutralitat ucraïnesa i un repartiment conjunt entre els Estats Units i Rússia amb esferes d'influència acordades.
En aquest context, la cimera de París tindrà com a objectiu esbossar un pla d'acció europeu després de dies de sessions informatives caòtiques per part de l'administració Trump. La cimera també haurà de decidir com respondre a una petició dels Estats Units que s'especifiqui si els líders estan disposats a enviar tropes a una força d'estabilització en cas d'un alto el foc.
Qui participarà en aquesta cimera?
Hi assistiran el primer ministre britànic, Keir Starmer, el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre polonès, Donald Tusk. França està decidida que el Regne Unit participi activament en totes les futures converses sobre Ucraïna. Downing Street va dir que creia que Starmer podria tenir un paper central per assegurar el futur d'Ucraïna en transmetre les advertències d'Europa contra un possible repartiment del país per part dels Estats Units i Rússia directament a Trump quan el primer ministre visiti Washington la setmana que ve. Després informarà altres líders europeus. "No és un paper que necessàriament busquéssim, però és un que el primer ministre vol assumir", ha dit una font que recull el The Guardian. Diumenge a la nit, Starmer hauria dit al diari Telegraph que estava disposat a enviar tropes britàniques a Ucraïna per salvaguardar la pau.
Per altra banda, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en una entrevista a la Conferència de Seguretat de Múnic, ha dit que dubtava que Vladímir Putin estigués disposat a fer concessions i ha repetit l'afirmació que Rússia estava planejant un atac contra els països de l'OTAN el pròxim any. Ucraïna i molts dels seus aliats europeus més propers creuen que Putin vol una reestructuració de l'ordre de postguerra com a condició prèvia per a un alto el foc.
El ministre d'Afers Estrangers francès, Jean-Noël Barrot, ha confirmat la trobada a París i ha declarat diumenge a la ràdio France Inter: "El president reunirà demà els principals països europeus per debatre sobre la seguretat europea". Barrot ha afirmat que bufa un vent d'unitat. Fonts diplomàtiques europees van dir que a la cimera de dilluns a la tarda també hi participaran Itàlia i Dinamarca, en representació dels països bàltics i escandinaus, així com el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Què es parlarà en aquesta reunió?
A la reunió es discutirà quines capacitats de defensa podria aportar Europa per donar a Ucraïna garanties de seguretat creïbles, inclòs un pla perquè Ucraïna sigui admesa automàticament a l'OTAN en cas que Rússia violi clarament l'alto el foc. Els Estats Units han dit que hi ha d'haver conseqüències devastadores per a qualsevol part que violi un acord d'alto el foc, un element que no s'ha inclòs en els altos el foc anteriors a Ucraïna des del 2014. “Només els ucraïnesos poden decidir deixar de lluitar”, ha afirmat Barrot. Els ucraïnesos “mai no s'aturaran mentre no estiguin segurs que la pau que se'ls proposa sigui duradora”.
Alguns senadors nord-americans han promogut una oferta d'adhesió a l'OTAN condicionada a una violació de l'alto el foc per part de Rússia —que probablement exigiria que els Estats Units continuïn sent el garant de la salvaguarda per a Ucraïna—, que ara compta amb el suport d'alts dirigents europeus, entre ells Alexander Stubb, el president finlandès. Va insistir que no cal obrir la porta a una fantasia russa sobre esferes d'influència.
Keith Kellogg, enviat especial dels Estats Units a Ucraïna, va informar els líders europeus a Múnic sobre l'estratègia negociadora dels Estats Units, que el ministre d'Afers Estrangers polonès, Radosław Sikorski, va qualificar de poc ortodoxa. Ni Ucraïna ni els països europeus han estat convidats a les converses a Riad. Kellogg va afirmar que les seves opinions es tindrien en compte i va afirmar que les converses de pau anteriors havien fracassat a causa de la gran taula de negociacions.
El paper que juga Trump en les converses de pau
La setmana passada, Trump va sorprendre Ucraïna i els aliats dels Estats Units en anunciar que havia parlat sobre el futur d'Ucraïna en una conversa telefònica amb Putin dimecres. El president no va dir res sobre la sobirania ucraïnesa i fins i tot va suggerir que els ucraïnesos podrien “ser russos algun dia”. Diumenge a la nit, Trump va dir als periodistes que estava treballant de valent per aconseguir la pau i que creia que es reuniria amb Putin “molt aviat”.
Macron, per la seva banda, ha dit que no està sorprès per la velocitat amb què Trump està actuant per impulsar un acord d'alto el foc. Ara bé, Europa tem que Rússia estigui buscant no només la neutralitat d'Ucraïna limitant la mida del seu exèrcit i l'enderrocament de Zelenski, sinó també un acord d'esferes d'influència similar a l'acord de Ialta signat per sobre dels caps. Això col·locaria alguns països occidentals dins d'“una esfera de coerció en què les nacions viuen amb por”, hauria dit un funcionari que cita el diari britànic The Guardian.