Des de l'1 de juliol del 2022, a l'estat de Texas, un dels més conservadors dels Estats Units i governat pel partit republicà des del 1995, el dret a l'avortament està extremadament restringit. De fet, les dones només poden interrompre voluntàriament el seu embaràs en uns casos molt concrets: salvar la vida d'una persona i prevenir un risc greu per a la salut física de l'embarassada. Ara, però, cinc dones han denunciat l'estat davant la justícia perquè la seva llei antiavortament va posar en risc la seva salut en el que és una nova batalla legal als Estats Units pel dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, des que l'estiu passat el Suprem nord-americà anul·lés la protecció nacional al dret a l'avortament i ara, aquest depèn de cada estat. Concretament, aquestes cinc dones argumenten en la seva demanda que la incertesa sobre quan s'apliquen les exempcions a la llei va "exacerbar" les emergències mèdiques que van posar en risc la seva salut, la seva fertilitat i les seves vides en perill.
"En la mesura en què les prohibicions a l'avortament a Texas impedeixen que es practiqui l'avortament a persones embarassades per tractar afeccions mèdiques que posen en risc la vida de la persona embarassada o suposen un risc important per a la seva salut, les prohibicions violen els drets de les embarassades", recull la demanda, en referència a les disposicions a la Constitució de Texas que protegeixen els drets fonamentals i a la igualtat. Els embarassos de les cinc dones que ara posen una demanada contra l'estat eren desitjats, però patien complicacions que suposaven un risc real per a la seva salut. A més, cap dels fetus tenia cap mena de possibilitat de sobreviure: dos no tenien crani i altres dos suposaven una amenaça pels seus bessons.
Els testimonis de les denunciants
Amanda Zurawski és una de les denunciants i, en el seu cas, es va quedar embarassada després d'un llarg tractament de fertilitat però va trencar aigües de manera prematura, a només 18 setmanes, però no va rebre cap tractament per la prohibició estatal. De fet, els metges li van dir que no interromprien el seu embaràs, tot i que el fetus no hagués pogut sobreviure, fins que no estés "prou malalta". En el seu estat, no podia viatjar a un altre punt del país on sí que accedissin a practicar-li l'avortament. Segons explica, va començar a pujar-li la febre i els metges van considerar que en aquell moment, amb senyals de sepsis, sí que podien induir el part sense violar les lleis, però va tornar a patir una altra infecció i un xoc sèptic, fet que hauria pogut provocar-li la mort. Tot i que va sobreviure, aquest retard va provocar el tancament permanent d'una de les seves trompes de Fal·lopi.
En el cas d'Ashley Brandt i Lauren Miller, totes dues estaven embarassades de bessons i els metges els van recomanar que avortessin a un dels dos, per intentar que l'altre sobrevisqués, però no se'ls hi va permetre. Per tot plegat, les denunciants no demanen revocar la llei antiavortament, sinó que els tribunals aclareixin en quines situacions els metges poden fer excepcions per evitar situacions com les que elles han hagut de patir.
Reaccions polítiques a les demandes
L'administració de Joe Biden ja ha reaccionat a la demanda a través de la seva vicepresidenta. Kamala Harris, que en un comunicat va mostrar el seu suport a la seva decisió, reivindicant que "treure el dret de les dones a prendre les seves pròpies decisions en matèria de salut reproductiva posa en perill la seva salut, amb conseqüències potencialment mortals".
Mentrestant, un portaveu del fiscal general de Texas, Ken Paxton, que figura entre els demandats juntament amb l'Estat, la seva Junta Mèdica i el seu director executiu, Stephen Brint Carlton, ha assegurat que "està compromès a fer tot el que estigui en les seves mans per protegir a mares, famílies i nens no nascuts, i seguirà defensant i fer complir les lleis promulgades per la Legislatura de Texas".