Molts cops els rics —i excèntrics rics, que no sempre és el mateix— tenen un interès per les aventures a les quals només ells, pel seu patrimoni, poden accedir-hi. És humà i legítim. A petita escala tothom ho ha viscut, amb les seves possibilitats. Però a més patrimoni, més capacitat de participar en aventures de més envergadura. A Catalunya també en tenim algun exemple: l’empresari de la loteria de Sort, Xavier Gabriel, va intentar anar a l’espai comprant el primer bitllet per ser el primer “turista” a sortir de la terra. De moment, encara no ho ha aconseguit.
 

🔴 EN DIRECTE | La recerca del submarí del Titanic, desaparegut des de diumenge
 

Però tornant al tema que omple hores i hores de televisió aquests dies, la desaparició del Titan, el submarí d’OceanGate, l’empresa que explota la ruta des de Terranova fins al Titanic, la història pot ser semblant. A més del director de l’empresa, Stockton Rush, que també fa pilot del submergible, hi viatgen quatre persones més. Un expert francès en el Titanic, Paul Henry "P.H." Nargeolet, conegut com a Mr. Titanic, per la seva obsessió i estudi del buc que es va enfonsar l’any 1912. A l’interior del Titan també hi ha Hamish Harding, un empresari multimilionari britànic que viu als Emirats Àrabs Units (EAU) i Shahzada i Suleman Dawood, pare i fill d’una dinastia d’empresaris del Pakistan que ara tenen la seva base al Regne Unit.

Un viatge VIP a la història mundial

L’oferta era temptadora. El Titanic —el 1912 es va enfonsar i el 1985 va ser descobert, gairebé per casualitat— s’està desfent. És una part impressionant de la història recent mundial que, per l’inevitable pas del temps, s’està consumint i, asseguren els experts, en poques dècades, ja serà irreconeixible. Per uns 250.000 dòlars per barba OceanGate oferia la possibilitat de passar uns dies d’aventura i culminar amb una aproximació, a 3.800 metres per sota del nivell del mar, a les restes del Titanic. La ruta arrencava a l’illa de Terranova, al Canadà, i després d’unes 400 milles, un vaixell deixava el Titan a l’aigua per iniciar la immersió. 

Titan 002
Imatge dels quatre —falta el fill d'un d'ells— que van al Titan / Cedida

El director d’OceanGate i els altres quatre tripulants, tots moguts per poder ser part d’aquesta aventura a la història —i la seva capacitat econòmica— van decidir salpar direcció al Titanic, per contemplar la tragèdia de prop, amb els seus propis ulls, per una obertura que permetia al Titan acostar-se a les restes del transatlàntic britànic i gairebé imaginar com van ser els darrers instants de vida de Joseph Dawson, el personatge que va inspirar Jack Dawson (Leonardo DiCaprio) a la pel·lícula de James Cameron

D'observar la tragèdia a ser-ne protagonista

Però res ha anat com els cinc homes esperaven. Els que havien d’observar la tragèdia s’han convertit en la tragèdia. Més enllà de la pregunta ètica sobre excursions turístiques al que no deixa de ser un cementiri amb més de 1.500 cadàvers, les persones que no van sobreviure la nit del 14 d’abril de 1912, quan el Titanic va impactar contra un iceberg i es va partir en dos. 

Ara la recerca ja ha entrat en moments crítics. Durant aquest matí de dijous —matinada als Estats Units— el Titan esgotarà les 96 hores d’autosuficiència d’oxigen i la recerca es podria convertir en fatal. De moment, més enllà d’uns sorolls detectats al fons del mar per un avió de rescat canadenc, no hi ha cap més pista d’on pot ser el submergible. La Guàrdia Costanera dels Estats Units temen el pitjor i no amaguen que la possibilitat de trobar-los amb vida ja és gairebé remota. Sobre el terreny hi ha desenes d’efectius d’emergència, dels Estats Units, qui lidera la recerca, però també amb recursos enviats des d’altres punts del món, com des del Regne Unit, que ahir van activar l’enviament a la zona zero de la desaparició.