Després de 46 dies de guerra les destrosses a diferents ciutats d'Ucraïna són més que visibles. Mariúpol, Butxa o Borodianka en són només uns exemples. Cases de les quals només en queda una paret, edificis totalment calcinats o bombardejats i carrers inservibles. Tot plegat posa de manifest una altra cara de la guerra: la reconstrucció. Com viure en una ciutat arrasada o en blocs d'edificis després de patir explosions o incendis? De quina manera es pot reconstruir un habitatge després d'una guerra? "El tipus d'edificis que estem veient, on han sortit les teulades, s'ha de comprovar si l'estructura aguanta. Potser estan afectats els tancaments perquè l'impacte ha estat allà. Si ha afectat l'estructura, s'ha de fer una anàlisi ben feta perquè pot tenir perill, i aleshores s'haurien d'enderrocar. Crec que hi haurà de tot, alguns es podran reparar i altres no". Així ho explica la degana Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig, que destaca que caldrà mirar com està l'edifici i adverteix que la reconstrucció serà llarga i difícil. També posa l'accent en les famílies, escoles i hospitals que han quedat afectats. Segons detalla en conversa amb ElNacional.cat, aquests edificis haurien de ser una prioritat i reconstruir-los ràpidament.
En aquest sentit, ressalta que s'ha de mirar tot. "S'ha de mirar si en els edificis estan assentades les estructures. S'ha de treure la runa", i comenta que també caldria parar atenció al centre de la ciutat, edificis patrimonials, edificis catalogats i mirar si es poden restaurar. Constata que diversos col·legis d'arquitectes a escala europea han enviat diferents comunicacions per ajudar sigui teòricament o amb l'acolliment de persones de la professió.
Oleksandr (55) observa la tomba del seu veí, a Butxa / Efe
Però, per on es comença? "És una mica com els terratrèmols de Lorca o Itàlia. El primer que es va fer és amb equips d'arquitectes i saber quins edificis poden aguantar amb un reforç i els que estan tocats. En el cas d'una guerra passa una mica el mateix. És una feina completa i complexa". Així, Puig destaca que "els professionals, sabent l'any de construcció, poden saber quin tipus d'estructura hi ha i ja saps si aguantarà o no. Això també ho fan molt els bombers, primer fan una actuació i després defineixen". En un cas com aquest, o de les imatges que s'han vist on els edificis estan completament destrossats la degana exposa que cal prioritzar. D'aquesta manera, cal saber en quines condicions està la població, si poden dormir i menjar cada dia. "El que estem veient és que no tenen ni llum ni aigua... hi ha una feinada per fer".
Uns processos que no seran ràpids ni fàcils. "Són processos de mesos segur i potser d'aquí a un any es donen les condicions". I és que no es parla d'una sola casa o un edifici, sinó de ciutats senceres. "Caldrà fer enderrocs i tornar a construir", reitera. "Poden passar mesos segur i anys, per començar a veure-ho de nou". Li preguntem si aquests edificis poden caure al cap d'uns dies o ja no hi ha perill si no han caigut. Puig exposa que, en aquest tipus d'impacte, es produeix de manera immediata que patologies com inundacions perquè el sòl no canvia. "L'impacte de míssils, incendis, aquests saps quina és la patologia i pots dir si són recuperables o és perillós". En aquests casos, comenta que es poden fer apuntalaments amb fusta i "això fa que la casa no caigui a sobre. Això són actuacions provisionals i temporals".
Els apuntalaments, diu, poden durar el temps que sigui. "Hi ha cases que estan apuntalades, i que s'hi conviu". Tot i que també reconeix que aquests apuntalaments són més comuns en cases. En edificis de set o vuit plantes on han fet esclatar façanes "cal veure com ha quedat la infraestructura". En aquest context, relata que és possible que "s'hagi de fer una subestructura metàl·lica. I potser no és tan fàcil. Posar uns puntals de planta baixa es fa en un dia. Si és metàl·lica, que ha estat tocada, potser necessites un mes o tres". El que està clar és que per determinar el temps necessari per reconstruir les ciutats caldrà una primera anàlisi. Malgrat tot, tal com subratlla l'experta, podríem estar parlant de mesos i anys i també caldrà posar el focus en la gent i en les seves necessitats i també en quants d'aquests edificis es podran mantenir i quants s'hauran d'enderrocar i construir de nou. Les destrosses perduraran en el temps.
Imatge principal: cases destrossades en un dels carrers de Butxa / Efe