Científica del clima i exalcaldessa de la Ciutat de Mèxic, aquesta és la impressionant carrera de Claudia Sheinbaum. Tanmateix, el seu següent pas en la política l'ha portat fins a la presidència de Mèxic. Sheinbaum ha estat la candidata en aquestes eleccions presidencials mexicanes del Moviment de Regeneració Nacional (Morena). Les dades oficials mostren que Sheinbaum és la vencedora d'aquests comicis i es converteix en la primera presidenta de Mèxic i de l'Amèrica del Nord.
Morena és el partit al qual pertany també Andrés Manuel López Obrador, qui ha estat el president de Mèxic fins ara. Així doncs, la victòria de Sheinbaum és una aposta continuista, tot i que la figura de la política sigui en si trencadora. El recompte ràpid de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mexicà dona la victòria a Sheinbaum després d'obtenir entre un 58,3% i un 60,7% dels vots, gairebé 30 punts d'avantatge sobre la candidata opositora, Xóchitl Gálvez, que se situa entre el 26,6% i el 28,6% dels sufragis. El recompte ràpid de l'INE és el primer escrutini formal de l'organisme autònom, que es basa "en una mostra estadística representativa" de 5.651 centres de votació amb un nivell de confiança d'"almenys 95%", cosa que permet "una projecció robusta" de qui guanyarà.
Mario Delgado, president de Morena, s'ha dirigit als mitjans i la militància assegurant que la seva candidata serà "la primera dona presidenta" de Mèxic. "És una dona, a més, que ha dedicat gran part de la seva vida a caminar juntament amb el líder més gran dels nostres temps, Andrés Manuel López Obrador", ha afirmat.
Dos morts durant la jornada de votació
Uns 100 milions de persones es van registrar diumenge per votar i es van formar grans files als col·legis electorals amb la calor asfixiant. Durant la jornada electora s'han registrat dos tirotejos que han deixat almenys dues persones mortes. Tota la campanya ha estat marcada per la violència, sent justament aquesta un dels principals problemes del país.
En el que ha durat la campanya s'han registrat més de 250 assassinats relacionats amb la política. De fet, aquests ja són considerats els comicis més violents de la història democràtica de Mèxic. L'Institut Nacional Electoral (INE) va reconèixer dissabte que no obriria 222 centres de votació al país per inseguretat o conflictes, amb la majoria a Chiapas, que va suspendre els comicis als municipis de Chicomuselo i Pantelhó per fets violents com la crema de butlletes.
A més de les més violentes, aquestes eleccions són les més multitudinàries de la història de Mèxic, ja que uns 100 milions de votants han de renovar més de 20.000 càrrecs, com la presidència, els 500 diputats, els 128 senadors i nou governs estatals.