Els alto el foc sempre són complicats d'assolir, però està clar que, sobre el paper, el Líban i Israel volen arribar a un acord tan aviat com sigui possible. El gabinet de seguretat d'Israel es reunirà aquest dimarts per decidir un acord d'alto el foc amb el Líban després de més d'un any de lluita entre les forces israelianes i la milícia xiïta Hezbollah. Segons l'acord que s'està considerant, les Forces de Defensa d'Israel (IDF) es retirarien completament del sud del Líban, Hezbollah retiraria les seves armes pesades al nord del riu Litani, a uns 25 km al nord de la frontera israeliana, i l'exèrcit libanès passar per proporcionar seguretat a la zona fronterera juntament amb una força de pau de l'ONU existent, durant una fase de transició inicial de 60 dies. El portaveu de seguretat nacional de la Casa Blanca ha advertit aquest dilluns que l'acord que l'administració Biden havia estat intentant negociar durant mesos encara no s'havia tancat.
"Encara hi ha algun procés, coses que crec que estan treballant", hauria dit John Kirby. En aquest sentit, va qualificar les discussions fins ara de constructives, va afegir: "Creiem que la trajectòria d'això va en una direcció molt positiva. Però no es fa res fins que no es fa tot. No es negocia res fins que no es negocia tot". Reuters, d'aquesta manera, va citar quatre principals fonts libaneses que van dir que esperaven que Joe Biden i el president francès Emmanuel Macron anunciïn l'alto el foc de manera imminent.
Hezbollah no ha participat en les converses
Hezbollah no ha estat part directa de les converses, en què el govern libanès ha assegurat que la milícia compliria els termes de l'acord. Així, en relació amb el pla d'alto el foc proposat, els EUA dirigirien un comitè de vigilància internacional de cinc països que actuaria com a àrbitre en les infraccions, i s'informa que els EUA han ofert suport garantit per a les operacions militars israelianes a la frontera en cas que Hezbollah muntés una ataca o reconstitueix les seves forces al sud del Litani.
El conflicte va començar el 8 d'octubre de l'any passat, quan Hezbollah va llançar obusos i míssils contra les ciutats frontereres israelianes en solidaritat amb Hamàs, i els combats s'han intensificat significativament des de finals de setembre, quan Israel va llançar una invasió terrestre enmig dels bombardeigs intensificats a tot el Líban, que va matar uns 3.500 libanesos així com gran part del lideratge de Hezbollah.
Israel va dur a terme atacs aeris intensos dilluns. Les FDI van dir que havien atacat 25 centres de comandament al Líban associats amb el consell executiu de Hezbollah, l'òrgan de govern de la milícia, inclosos quatre objectius a Dahiyeh, el districte majoritàriament xiïta del sud de Beirut. Abans dels atacs, les FDI van enviar advertències a les xarxes socials dient a la gent que evacuava els edificis designats a Dahiyeh i les ciutats del sud de Nabatieh i Tyre.
"Seriosament preocupada" pels atacs letals a l'exèrcit libanès
La força de pau de l'ONU, Unifil, va dir que estava "seriosament preocupada" pels atacs letals a l'exèrcit libanès, que va denunciar la mort de 19 soldats. Diumenge, les FDI van lamentar un atac a una posició de l'exèrcit libanès, que va dir que era un error, i va afegir que les operacions israelianes s'estaven "dirigeix únicament contra Hezbollah". Les sirenes van sonar al nord d'Israel en resposta als informes de coets de Hezbollah llançats des del Líban cap a la frontera israeliana. Hezbollah va llançar diumenge més de 200 coets al nord d'Israel, un dels atacs més greus des de l'inici de l'actual conflicte.