Aquesta setmana tothom parlarà de les eleccions als Estats Units i, sí, Donald Trump serà l’ase dels cops a totes les converses de progres, liberals i gent de bé. Però després de dir “aquest home està boig”, cal tenir una bateria de temes per seguir la conversa si vols sorprendre al teu crush a Tinder, al teu company de feina a l’ascensor o a un client en una videoconferència. Està bé parlar sobre sèries com The West Wing, House of Cards o The Good Fight. Però aquests dies el que es porta es parlar de la jovenalla: Donald Trump i Joe Biden. Dimarts 3 de novembre es decideix qui serà el pròxim president dels Estats Units. Aquí va la proposta de temes de conversa d’alt interès.
1. Una nit que durarà una setmana
El fet que molts nord-americans votin a l’avançada per correu trenca la idea que la nit electoral servirà per conèixer el guanyador. ¿Biden o Trump? Serà una Election Week (setmana d’eleccions) en comptes d’un Election Day (dia d’eleccions). No hi haurà un vencedor clar la nit del 3 de novembre.
Ens hem de fer a la idea. Tindrem dades de Florida en qüestió d’hores; Arizona i Carolina del Nord donaran a conèixer xifres molt ràpidament, encara que els resultats definitius se sabran en dies posteriors; Geòrgia i Texas haurien de comptar la majoria de paperetes el 3 de novembre però el recompte es pot allargar fins dimecres o dijous; hauríem de conèixer el guanyador a Wisconsin dimecres al matí; mentre que Michigan i Pensilvània probablement trigaran fins a final de la setmana. El projecte especialitzat en estadístiques FiveThirtyEight, creat per Nate Silver, ha elaborat un magnífic especial en què es poden consultar els temps de publicació dels resultats en els diversos estats.
Ve al cap el caos polític del 2000, quan Florida es va convertir en el camp de batalla entre George W. Bush i Al Gore, decidit finalment pel Tribunal Suprem en legitimar que Bush s’emportés els 29 vots electorals en joc, i per extensió, in extremis, la presidència.
A Wisconsin (EUA) els resultats de la votaciós es coneixeran dimecres al matí
2. Estats clau per saber de memòria
Tot i que els EUA tenen 50 estats, poc menys d’una desena són clau en cada elecció. Trump i Biden lluitaran a fons en vuit estats que són considerats “pendulars” o swing states, territoris que canvien de color: Florida, Indiana, Iowa, Michigan, Ohio, Pensilvània, Carolina del Nord i Wisconsin. The New York Times afegeix un estat, tradicionalment republicà, que pot decantar la balança: Arizona.
Al 2016, Trump en va guanyar alguns per marges molt estrets. En les darreres setmanes, la recaptació de fons, els mítings, la publicitat, les accions en xarxes socials, l’agenda i el focus mediàtic s’han centrat en els estats pendulars.
És important el context: en les darreres cites electorals, els swing states representaven 80 milions d'electors, vuit estats i 125 vots electorals, tal i com podem veure en l'especial que publica TrumpLandMedia.
3. Les eleccions de TikTok i Twitch
Si les eleccions del 2016 van estar marcades per la polèmica de Cambridge Analytica i els usos fraudulents de la publicitat a Facebook per la campanya de Trump, aquestes del 2020 tenen una paraula clau: TikTok. La plataforma social xinesa ha esdevingut un terreny de joc més on la maquinària propagandística de demòcrates i republicans s’ha potenciat de forma extraordinària. Twitter i Facebook encara són dominants, però. La primera perquè és el canal favorit de Trump per exercir la seva diplomàcia 2.0; la segona perquè continua sent una plataforma de difusió de continguts electorals i del discurs d’odi de grups com QAnon, el grupuscle trumpista conspiranoic i ultra.
TikTok, la xarxa social de l’empresa xinesa ByteDance, té un paper destacat per la proliferació de continguts polítics de seguidors conservadors i liberals. Trump també se n’ha servit com a excusa de campanya contra la influència de la Xina en la guerra de dades global. Trump ha forçat ByteDance a associar-se amb Oracle, una companyia de software nordamericana, per frenar la suposada connivència amb el govern xinès, a qui acusa de fer servir les dades dels fellow americans.
Twitch, la plataforma social dels gamers, és un espai en més per les estratègies polítiques. La pandèmia ha fet de TikTok la plataforma de major creixement i que a Twitch es visualitzin dos milions d’hores de videojocs. Twitch “s’ha fet servir per retransmetre mítings en directe, com la convenció del Partit Republicà al juny del 2020”, recorda el consultor Antoni Gutiérrez-Rubí.
Alexandria Ocasio-Cortez, AOC, la congressista que molts veuen algun dia a la Casa Blanca, eixampla les bases demòcrates en plataformes socials i videojocs. El maig passat va visitar votants demòcrates del videojoc Animal Crossing: New Horizons, un dels fenòmens gamer del 2020 i va congregar gairebé mig milió de persones al seu primer directe en aquesta plataforma mentre jugava a Among Us amb la congressista Ilhan Omar. El directe, promoció del vot i de la campanya de Biden, el van veure 5,4 milions de persones.
Alexandria Ocasio-Cortez eixampla les bases demòcrates en plataformes socials i videojocs
4. La influència de QAnon
Més de vint candidats republicans donen suport explícitament a QAnon, moviment d’extrema dreta que promou conspiranoies com Pizzagate o Plandemic. QAnon va néixer en plataformes com 4chan, 8chan i Reddit i ha estès el seu odi a través de Facebook i Twitter. Trump ha compartit en nombroses ocasions referències d’aquest moviment radical, un pas de rosca més del que en el mandat d’Obama significava el Tea Party. El paper de QAnon ha estat molt important en aquests darrers quatre anys.
5. Les mentides de Trump
The Washington Post va decidir contrastar les polèmiques declaracions de Trump des del primer dia del seu mandat i els resultats són molt indicatius. El president va depassar les 10.000 mentides l'abril del 2019. Al juliol del 2020 n’havia dites més de 20.000. És a dir, que va mentir tant el tercer any de mandat com els dos primers plegats. Va passar de 12 al dia a 23, i s'ha disparat de cara a les eleccions, la pandèmia i les protestes contra la discriminació racial.
La darrera etapa de la campanya electoral ha estat marcada per la filtració publicada al New York Post, un tabloide propietat de Rupert Murdoch, un magnat pro Trump. Segons el Post, es va trobar material en un ordinador de Hunter Biden, fill de Joe Biden, que l’implicava en tràfic d’influències i corrupció política. Tot i que aquestes històries han tingut difusió en xarxes socials, el cert és que ni el diari de Murdoch ha pogut aportar proves fefaents, ni la resta de mitjans se n’ha fet ressò per manca de verificació. Als EUA, aquestes filtracions que desinformen i embruten la reputació d’algú se’n diuen hack-and-leak. Aquí en diríem engegar el ventilador i escampar el fem.
Trump ha atacat al seu rival amb el nom de Hunter a tots els darrers mítings. La difusió d’aquestes històries, vinculades a les teories de la conspiració, tenen el mateix patró que altres que en el passat Trump va esprémer per atacar adversaris com Barack Obama o Hillary Clinton. Embruta que embrutaràs, va posar en dubte l'origen nord-americà d'Obama mentre que a Hillary la va acusar de corrupta, segrestadora i encobridora de crims.
Joe Biden, candidat a president dels Estats Units d'Amèrica 2020
6. Biden, millor que Hillary
Diuen Coldplay a Don’t Panic que “tot el que sé és que no hi ha res del que fugir”. William Saletan escriu a Slate, que “no cal que tinguem por”, que Biden està més ben situat que Hillary Clinton al 2016.
El procés electoral 2020 arriba a la fi i milions de nord-americans estan en pànic. Temen que Trump resorgeixi i guanyi, com al 2016. Trump és un bon corredor de fons i el seu final de campanya és interessant. Segurament no tan impactant com el 2016, encara que arriba a la recta de l’estadi a bona velocitat. La crisi sanitària, la institucional, la social i l’econòmica haurien de ser esculls massa potents per a la reelecció però, de moment, segueix viu al quadrilàter.
Tanmateix, hi ha bones raons per pensar no es produirà el mateix resultat que el 2016. Biden és un candidat regular a les enquestes. Comptant els estats blaus, el color dels Demòcrates, Biden ja té més de 200 vots electorals, probablement al voltant de 230. Per assolir els 270 de la victòria, només necessita tres estats que Clinton va perdre per poc: Michigan, Pensilvània i Wisconsin. Si Biden en perd algun, encara podria arribar a 270 amb els vots electorals d’Arizona, Florida, Geòrgia o Carolina de Nord.
7. Trump no desapareixerà
Les campanyes electorals de Trump, tant a les primàries com a les presidencials, i aquests quatre anys de mandat, han representat un gran focus mediàtic per al magnat de Nova York. La seva reelecció és possible però la victòria de Biden es pot intuir en el moment que els mitjans de comunicació deixen enrere els titulars i els chyrons televisius sobre l’actual president. L’anomenat Trump Bump o boom de Trump, ha representat un moment de rendibilitat extraordinària per als mitjans de comunicació quant a audiències i ingressos.
Noah Shachtman, director del Daily Beast, creu que el “show no acabarà si Trump perd les eleccions”. Primer, perquè la transició cap a una nova administració demòcrata no serà fàcil. Segon, perquè la maquinària propagandística de Trump no deixarà de funcionar. Els darrers temps es vincula l’interès de la família Trump a One America News Networks (OANN), una canal de cable que podria considerar-se el Granma del trumpisme. Amb una derrota, no dubtin que se’n parlarà molt i molt del concepte Trump TV. Queda Trump Communication Machine per estona.
Donald Trump i Joe Biden, candidats a la presidència dels Estats Units d'Amèrica 2020
8. Biden, president de transició
La campanya electoral de Trump ataca l’edat de Biden, la seva salut mental, les seves relacions familiars o la influència de socialdemòcrates com Bernie Sanders i Ocasio-Cortez. Però el candidat demòcrata, vicepresident amb Obama, ha sabut envoltar-se d’una companya de candidatura com Kamala Harris, moderada, i ha potenciat la seva figura a través de referents com el mateix Obama, l’ex primera dama Michelle Obama o referents pòstums de la lluita dels drets civils com John Lewis o Ruth Bader Ginsburg.
Biden és el candidat que hauria de ser la palanca que derroti Trump en aquest referèndum en què s’han convertit els comicis nord-americans: Trump sí, Trump no. Però aquest paper de transició no significa manca de lideratge. Recorda que després de l’assassinat de John Kennedy, el seu vicepresident Lyndon B. Johnson, texà, esdevingué l’abanderat inversemblant que va signar des de la Casa Blanca la Llei de Drets Civils.
9. Debats que no passaran a la Història
L’extrema polarització que viuen els Estats Units s’ha traslladat en dades concretes sobre la intenció de vot. Han estat les eleccions en què els votants tenen més clar el seu vot i en què els debats electorals han estat menys decisius. Els dos debats entre Trump i Biden han estat gairebé per oblidar. Al primer, a Cleveland, els insults, les desqualificacions i les interrupcions van marcar una nit incivil segons molts analistes però que demostrava l’estat d’enfrontament entre els dos candidats. El segon debat, a Nashville, es va moure en uns estàndards més tradicionals.
Ambdues cites, malgrat les limitacions en temps de pandèmia, demostren que el format està caducat en forma i fons. Després de més de 60 anys del primer, el Kennedy-Nixon, els debats segueixen la mateixa formula. Manca interacció amb l’audiència, recursos audiovisuals i moderadors amb un llenguatge més multiplataforma.
10. Has fet porra pel POTUS?
No, un POTUS no és una planta. Són les sigles de President of The United States. I si has esgotat els temes de conversa, encara te’n queda un de darrer: fer la porra sobre el pròxim president nord-americà gràcies al #POTUSPredictor, un interactiu en què podràs encertar el resultat final de les eleccions. La meva aposta: Joe Biden, 323 vots electorals, Donald Trump, 215. Què t’hi jugues?