El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha assegurat que la coalició internacional de països que treballen per a la pau a Ucraïna tenen com a objectiu principal “seure a la taula” de negociació el president de Rússia, Vladímir Putin. Ho ha dit en roda de premsa aquest dissabte després d’una reunió telemàtica amb els representants d’aquesta “coalició de voluntaris”, que inclou diverses potències europees, a més del Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, i que es podria ampliar a països com el Japó.
El líder britànic ha acusat Putin de voler “retardar” un alto el foc i ha explicat que la coalició treballarà per “seguir incrementant la pressió sobre Rússia”, també en forma de sancions, alhora que manté l’ajuda militar a Ucraïna per tal de forçar els russos a la negociació. També ha revelat que dijous els exèrcits dels membres de la coalició es trobaran en una reunió al Regne Unit per entrar en una “fase operativa”, que començar a explorar mètodes concrets per aconseguir un acord de pau i “garantir el futur i la pau per a Ucraïna”, com el possible desplegament de tropes en sòl ucraïnès.
Mantenir la pressió sobre Rússia
Starmer ha ressaltat que és moment de passar a l'acció, "no de paraules buides i condicions", davant els aparents intents del president rus de "retardar" un potencial acord. Starmer ha assenyalat que a hores d'ara és ja clar, "lluny de tot dubte", que Ucraïna sí que vol la pau. "El meu missatge és clar: abans o després, Putin haurà d'asseure's a la taula". Fins llavors diu, els països aliats de Kíev "hem de mantenir l'ajuda política i militar a Ucraïna, aplicant també les sancions amb què afebleixen la "maquinària de guerra" del Kremlin".
El líder laborista ha advocat per una estratègia de "màxima pressió" sobre Rússia, ha confirmat que entre els temes tractats aquest dissabte s'inclou la possible utilització dels actius russos que van quedar congelats precisament per les sancions, un aspecte "complicat" com ell mateix ha reconegut. El premier britànic ha ressaltat que la coalició creix a mesura que passen els dies i és ja "més gran que fa dues setmanes", quan es va celebrar a Londres una primera reunió, en aquest cas presencial. Més enllà de l'àmbit europeu, el Canadà, Àustria i Nova Zelanda s'han sumat a una aliança, a la que també ha mostrat interès el Japó.
La 'Coalició dels Disposats' mou fitxa
Starmer havia convocat aquest dissabte a la denominada "Coalició de Disposats", una bateria de països, principalment europeus, compromesos amb la pau a Ucraïna i que volen fer un front comú, davant la voràgine diplomàtica desbocada per Donald Trump, des del seu retorn el gener a la Casa Blanca. Per part espanyola, ha participat en la trobada, el president del govern Pedro Sánchez, en una cita mentre on s'han sumat també el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, i els presidents de la Comissió i del Consell europeus, Ursula von der Leyen i António Costa.
Al final de la trobada, Starmer ha comparegut davant els mitjans per a donar compte dels resultats i per anunciar la imminent reunió de comandaments militars, amb vista a "posar en marxa plans contundents i robustos" davant un potencial acord de pau i a la necessitat de "garantir la seguretat futura d'Ucraïna". Un dels possibles escenaris passa pel desplegament d'una força de pau, una hipòtesi plantejada en les últimes setmanes pel mateix Starmer i pel president de França, Emmanuel Macron, i de la qual ja s'ha deslligat clarament la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni.
El cap del govern britànic ha evitat donar res per tancat, apel·lant a la reunió del dijous, però sí que ha assenyalat que el Regne Unit vol exercir un paper central en aquest futur contingent, i que el desplegament "dependrà en última instància" de la signatura d'un acord de pau.